Guia de viatge

“Samarcanda és una molt noble i gran ciutat on es troben molts bells jardins i tots els fruits que un home pugui desitjar.” Així comença el capítol que Marco Polo dedica a aquella mítica ciutat a La descripció del món, el llibre que va escriure o, més ben dit, va dictar a finals del segle XIII a la tornada de l'extrem orient. “Tots els fruits que un home pugui desitjar” però en qualsevol cas ell no els va tastar perquè en realitat mai va visitar Samarcanda. Sempre que entro a la llibreria per comprar una guia de viatge no puc evitar pensar en les descripcions precises, però fictícies, de Marco Polo; i aleshores ja em miro qualsevol guia amb desconfiança. Qui l'ha escrit, ho fa amb coneixement o parla d'oïdes com feia de vegades en Polo sense dir-ho? Marco Polo no és un cas únic. Altres autors de guies i llibres de viatges han estat acusats d'haver escrit sobre ciutats i països sense haver-los trepitjat. La meva malfiança m'ha fet desenvolupar una tècnica, infal·lible, per avaluar la fiabilitat de les guies. Consisteix a agafar l'exemplar de la col·lecció corresponent a una ciutat o zona que es coneix. Gràcies a aquest test no compraré mai unes determinades guies que en les pàgines sobre la zona de Girona diuen que “the Pyrenees are close by where you can ski and snowboard all year round”, o sigui, pistes obertes tot l'any, neus eternes a La Molina i a Vallter. Una altra cèlebre guia assegura que en el centre històric de Girona “encontrarás edificios antiguos, jardines botánicos...” afirmació que podem compartir només si acceptem que qualsevol planta de jardí és objecte d'estudi per part de la botànica. Anoto encara altres perles, pescades d'aquí i d'allà, que afegeixo per justificar la meva paranoia. “Cerdenya” (per la Cerdanya) és “un gran pueblo medieval representante del gótico catalán”; a la zona de l'Amprudan (sic.) hi ha precioses esglésies i monestirs de caràcter greco-romà; Llafranc és un poble de pescadors on es respira pau i tranquil·litat, etc... Des de la meva llarga i desigual experiència de comprador de guies em permeto aconsellar-los encara que descartin aquelles en les quals llegeixin l'adjectiu “pintoresc” (poble pintoresc, per exemple), o les que incorporen fotografies de persones ballant amb vestits tradicionals. Però aleshores, què podem fer davant de tants perills que apareixen abans d'iniciar el viatge? El llibreter, recorrin al llibreter (que Déu i internet ens els conservin), sobretot si és especialista en el tema, i bon viatge!