Mamar d'una ampolla

Ja fa temps que la joventut esgarriada va inventar que les festes amb consum desaforat d'esperit de vi li sortissin a bon preu. Anar a un bar de copes on garanteixen la qualitat dels etílics i on el soroll ambiental arriba fins als decibels permesos costa molts diners al parroquià. No totes les butxaques arriben a poder-se pagar cinc gintònics en una nit, i ja no parlem si el noctàmbul de torn és una mica més atrevit en els seus gustos. Davant aquest panorama econòmic, cada vegada són més les colles que s'organitzen els saraus per compte propi. Es tracta de cercar un lloc públic, relativament discret, a mitja penombra i amb un gavadal d'ampolles de la seva beguda preferida. Els cants, els crits i la disbauxa arriben tot sols a cavall dels convidats. En l'estació calorosa els llocs d'estiueig en són el punt ideal. A casa nostra, a les platges de Calella del Canadell o del Port Pelegrí o la de Llafranc, més enllà del dia que en Rambo i el seu còctel hi concentren set mil persones arran d'aigua, és de bon suportar la xafogor de l'estiu. Segurament als banyistes que l'endemà ocupen la platja els arriben els efluvis dels pixats que s'han escampat per la sorra. La previsió d'aquesta contingència és una d'aquelles coses que a l'administració li sol passar per alt. És clar que això és un dia puntual i, si volem que ens vingui la gent i que la costa sigui una festa i no un balneari, la paciència ha de ser la nostra principal virtut. No en té tothom. Alguns volen descansar a la nit encara que siguin uns privilegiats que sojornen arran de mar. Afirmen que aquests daltabaixos alcohòlics malmenen el jovent i que no es poden tolerar en un país civilitzat. Fan queixes per escrit a la Casa de la Vila, que no sap què ha de fer per obligar a complir una disciplina que no té reglament. Per això encarreguen a les àrees tècniques municipals que elaborin en tres mesos un pla de prevenció del consum etílic, la venda ambulant d'aquests productes i l'ocupació de la via pública sense autorització. El nom és molt llarg i els castellans han inventat la ley antibotellón, que aviat és dit, tot i que fa pensar en altres èpoques, quan la llibertat de la gent quedava restringida per unes estructures absolutistes. Ja sabem que, si no hi posem mà, podem acabar essent una població com ara Lloret, a la qual ningú es vol assemblar, tot i que tots en voldrien un tros. Però, si som tan estrictes i no permetem res de res, després no semblarem Lloret, sinó un convent de frares amb vot de silenci inclòs.