Cop d'efecte al PSC
“El PSC ha començat el curs rellevant alguns dels seus càrrecs. A mi em sembla, però, que el problema
del PSC no és el qui. És el què”
L'executiva del PSC ha volgut començar el curs polític amb un cop d'efecte –intern i extern– i ha reestructurant per sorpresa –interna i externa– el seu grup parlamentari. Navarro ha volgut demostrar qui mana i ara Joaquim Nadal i Miquel Iceta, dos històrics del PSC –l'un més que l'altre quant a currículum–, són a punt de passar a millor vida (vull dir, no em malinterpretin, que a partir d'ara viuran més bé). A Joaquim Nadal, que a banda de conseller del govern tripartit ha sigut de tot en el partit –fins i tot presidenciable, que no ho és tothom– li han reservat la vicepresidència segona de la mesa del Parlament, que com vostès ja es poden imaginar és un gran càrrec. I a Iceta és veu que li reserven un paper “important” de cara a les properes eleccions al Parlament Europeu, que vostès ja saben que són aquelles eleccions que aixequen grans passions entre els electors. Si a Navarro li sembla que ha de fer canvis i anar traslladant la cúpula del partit al Parlament, el que ha de fer és fer-ho i ja està. Però a mi em sembla que el problema del PSC no és pas precisament aquest. El PSC confon el qui amb el què. Que les executives dels partits renovin els càrrecs –cosa que no deixa de ser un eufemisme per no haver de dir que, en realitat, es passen factures entre ells–, em sembla molt bé. Però hi insisteixo. El que hauríem de saber del PSC no és el qui sinó el què. Què diran Sabater i Collboni diferent de Nadal i Iceta? Què pensa el PSC de la situació del país? Quins compromisos té amb el PSOE? Què i a qui representa? Què és el PSC? I, sobretot, cap on va? Contestar aquestes preguntes sí que seria un bon cop d'efecte.
