Deixa't anar

Aquest país té grans virtuts. Si no fos així, no hi hauria allò que alguns en diuen “nacionalisme”. El nacionalisme defensiu es teoritza, s'aplica i es desplega contra un altre d'ofensiu i que sol ser més potent. És a dir, el nacionalisme defensiu és la constatació d'un encert i un orgull que permeten una resistència contra la dissolució. Però ningú –cap persona, cap poble– es defineix només per les virtuts. El poble català també té defectes. Com ara el sentit de la responsabilitat i el de la transcendència elevats a una potència excessiva. I el de la prudència, que sovint amaga una certa covardia. Són defectes greus que expliquen per què les grans virtuts s'han quedat a mig camí. Catalunya és una nació, per les pròpies virtuts, i no és un estat, pels propis defectes. Avui és un gran dia. Centenars de milers de catalans s'aplegaran a Barcelona per constatar que som nació i per reivindicar que volem ser estat. Deixem, també, per un dia, el sentit de la transcendència de costat. Deixem-nos anar. Una gran Diada ens espera.