Opinió

opinió

Consultar l'impossible

A ningú li hauria de fer por que davant d'un repte tan gran la ciutadania participi i es defineixi

Com si es tractés de l'oracle de Delfos, la població gironina pot tenir l'oportunitat de ser consultada sobre un projecte que ara mateix sembla inviable. La situació és certament kafkiana, que no és excloent de lamentable.

Ens hem de remuntar a l'any 2001 quan els populars Jordi de Juan i Alícia Sánchez-Camacho, amb el vist-i-plau de l'alcalde Joaquim Nadal i el ministre Álvarez Cascos, van fer la promesa electoral d'eliminar el viaducte del tren convencional aprofitant el soterrament del TAV pel centre de la ciutat. En aquests més de 10 anys hem tingut temps suficient per veure un nyap rere l'altre en el decurs de l'avanç d'aquest macroprojecte. Finalment, s'ha prioritzat la construcció del TAV per evitar seguir fent el ridícul en els nombrosos aplaçaments que ha sofert. Però això ha posat en evidència allò que molts temíem, és a dir que quan acabessin les obres de l'alta velocitat el projecte del convencional es replantejaria. I així ha estat. El fet que no avancessin es prioritzés el túnel del TAV per davant del convencional ha posat en evidència un altre seguit de despropòsits i acusacions mútues entre socialistes i populars en relació al projecte del tren, l'eliminació del viaducte, la construcció de la nova estació, la recuperació del parc central...

Si tot hagués funcionat segons el previst ara no hauríem d'estar preguntant-nos si convé soterrar el tren convencional. Si el cost fos raonable i les obres no provoquessin cap molèstia tots estaríem d'acord que és millor que el tren passi per sota i així poder alliberar un espai per a la ciutat que relligaria barris que ara es donen l'esquena i que la dotaria de noves zones de creixement. De fet el ministeri comptava fer tot això amb els aprofitaments que es derivaven de l'alliberament del sòl. L'estació de Girona havia de seguir el model de l'estació de la Sagrera de Barcelona que preveia un munt d'edificis d'habitatges, oficines, hotels i espais comercials en superfície, que haguessin generat unes plusvàlues per costejar l'estació soterrada. El ministeri tenia els mateixos plans per a les dues ciutats, fet que li permetia tirar endavant els projectes sense haver-se de gratar gaire la butxaca. Aquest model ja el coneixem, mentre les inversions fetes a la resta de l'estat es sufraguen amb els impostos de tots, aquí ens conviden a una festa que ens hem de pagar nosaltres.

El problema va ser que amb la crisi econòmica els terrenys no haguessin generat plusvàlues i per tant caldria una major inversió per part de l'estat, cosa que no estan disposats a assumir.

Així doncs la situació actual ens aboca a la construcció d'una estació provisional pel TAV a Girona, talment com a la Sagrera, que permeti arribar l'alta velocitat fins a la frontera d'una vegada per totes. Una vegada assolit l'objectiu i s'hagin fet la foto, ja ens podem oblidar de més inversions. Els fets ens donen la raó. Les inversions pactades en infraestructures a Catalunya per part de l'estat acumulen un incompliment rere l'altre. És un espoli en tota regla, doncs paguem més impostos que ningú i no hi ha retorn per part de l'estat espanyol.

Davant d'aquest panorama l'alcalde Puigdemont (CiU) i la seva sòcia de facto, Concepció Veray (PP), es conformarien amb què la futura llei de pressupostos de 2013 contemplés una partida, ni que fos minúscula, que prevegi el soterrament del tren convencional. El risc és gran, i tenim exemples propers. El cas del desdoblament de la N-II amb partides aprovades i licitacions fetes és una absoluta vergonya d'incompliments i retards. Les perspectives pel soterrament del tren convencional poden ser les mateixes. Que s'inici les obres i quedi tot empantenagat durant molts anys més.

A més, en la situació actual, és vergonyós que a algú se li acudeixi plantejar una despesa de prop de 500 milions d'euros en una inversió que no és imprescindible, quan la crisi social i humana està mostrant la seva cara més aspre de forma creixent i preocupant. Ningú entendria que ens poguéssim gastar aquesta quantitat dels nostres impostos en una despesa que no repercutiria en cap benefici directe en cap termini, havent-hi necessitats imminents en el terreny social. És una qüestió de dignitat.

En aquest context un conjunt d'entitats veïnals, sindicals i polítiques han donat suport a la iniciativa de la Mesa d'Entitats per la Participació de demanar a l'Ajuntament que faci una consulta popular vinculant per tal que la població gironina es posicioni sobre la conveniència d'iniciar un projecte que ens pot hipotecar la ciutat durant molt anys.

La pregunta és pertinent i legitimaria el posicionament de la ciutat davant les institucions de Madrid. Per tant a ningú li hauria de fer por que davant d'un repte tan gran com aquest la ciutadania participi i es defineixi.

Des de la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya SÍ posem tots els nostres recursos polítics, tècnics i humans a disposició de la Mesa d'Entitats per la Participació, i és en aquest sentit que la nostra diputada a Madrid, Teresa Jordà, ja s'ha reunit diverses vegades amb les entitats per traslladar aquestes inquietuds al Congrés. Tanmateix també donem ple suport a la moció que es vol presentar al proper ple municipal instant a la celebració de la consulta popular.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.