opinió
Els que paguem més
“Avui estudiar a la universitat pública a Catalunya és un 87% més car, i això ens empobreix”
Que Catalunya és una de les anomenades comunitats autònomes més cares d'Espanya no és cap secret, i que els catalans hem de suportar els preus més cars en, pràcticament, tots els productes i els serveis tampoc és notícia. Però quan en el dia a dia veiem que allò que a casa nostra val molts més diners que a les dels veïns castellans, gallecs o bascos, senzillament ens fa més pobres, a pesar que ens diguin que tenim millor qualitat de vida. I no ens deixem enganyar amb la nostra falsa qualitat de vida, ja que els salaris mitjans i baixos aquí són iguals o inferiors, en la majoria d'ocasions, que els de la resta d'Espanya.
Com a exdegà de la Facultat d'Infermeria, aquesta és una realitat que ja m'havien posat de manifest molts estudiants universitaris de tot Espanya que han vingut a estudiar a Girona. Ja fa anys que em deien que la matrícula universitària pública a Catalunya era molt més cara que a Galícia, Extremadura, les Canàries, Andalusia o les illes Balears.
Aquest curs acadèmic 2012/2013, que estem a punt d'iniciar, l'aprovació per part del govern estatal del reial decret llei permetia que les comunitats autònomes incrementessin de forma espectacular (fins a un màxim del 60%) els preus de les matrícules universitàries. No totes les autonomies han aplicat el decret de la mateixa forma. Novament, els catalans hem estat els més perjudicats, i si les diferències de preus ja eren importants, ara superen qualsevol explicació plausible.
Fem-ne una anàlisi, dels preus de les matrícules universitàries de grau, disponibles a les planes web i diaris oficials de les comunitats autònomes. No totes les matrícules universitàries tenen el mateix preu, en depèn el grau d'experimentalitat, de forma que les de l'àmbit de la salut (infermeria, medicina, fisioteràpia, etc.) són les més cares. Sense comptar taxes acadèmiques, estudiar infermeria val a casa nostra 2.371 euros, mentre que a Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Cantàbria i a Múrcia no arriba als 1.000 euros.
De fet, al darrere de Catalunya, Madrid és la comunitat autònoma més cara, però ells paguen 643 euros menys per la matrícula que els catalans. La mitjana de la matrícula universitària en infermeria o medicina a Espanya és de 1.264 euros; a Catalunya està el 87% per sobre d'aquesta, a Madrid és el 28% superior, i a l'altre extrem tenim Andalusia i Galícia, on la matrícula està un 41% i un 34% per sota de la mitjana estatal. Si ens centrem en el preu dels màsters universitaris com a titulació pública, i específicament en l'àmbit de la salut, la situació és semblant. A Catalunya el preu és de 3.840 euros (s'han doblat en relació amb l'any anterior) i la quota mitjana a Espanya és de 2.466 euros. Per tant, novament l'estudiant de màster universitari paga gairebé 1.200 euros més que la mitjana i en concret és la segona més cara a Espanya després de Madrid, que és només 60 euros superior (un 57% i un 55% més cares que la mitjana estatal). I a l'altre costat hi ha Extremadura, Andalusia i les Canàries, amb una matrícula 2.000 euros més econòmica que a casa nostra.
Amb aquesta realitat tan dura, ens sorgeixen algunes preguntes, perquè paguem tant més que els altres, i a més rebem moltes menys beques? És que tenim més poder adquisitiu que els altres i ens ho podem permetre? Opino que aquí hi ha responsabilitats estatals però també del govern català, la política neoliberal del nostre govern amb voluntat o no, de desmantellar el sistema públic, segur que també hi juga el seu paper.
Avui, estudiar a la universitat pública a Catalunya és un 87% més car de mitjana que a la resta de l'Estat, i això ens empobreix socialment i trenca amb la igualtat d'oportunitats de les persones amb més dificultats econòmiques, que ara ja arriba, fins i tot, a les de les mal anomenades classes mitjanes.
Amb tot això, crec que si els estudiants i la resta de la comunitat universitària no s'han mobilitzat de manera massiva, ha estat només per la forma i el moment en què s'han fet públiques aquestes dades, a finals del mes de juliol i fora de l'activitat acadèmica. Però això no traurà que visquem una tardor calenta a la universitat.