Benvinguda

Mai com ara s'havia somrigut tan impúdicament els ricassos, ni mai s'havia estat tan indulgent amb el color i l'aroma dels diners. Hem vist com el govern estatal aprovava una humiliant amnistia fiscal per a defraudadors i com a un homenet carca i amb poc glamur però carregat de bitllets –encara que sigui gràcies a negocis tèrbols i èticament reprovables– se li estenien catifes i se li oferien lleis i articles d'opinió a mida. Tant allà, que ja sabem que són barroers i cínics, com aquí, que es veu que som gent extremadament virtuosa. Hem vist, també, com el nostre govern després de rebre carbassa, superava el disgust dient “Lluíííííííííssss” a la càmera de la mà d'un inversor: un galant adinerat que va ser un dels protagonistes d'aquell boom immobiliari de tan grata memòria. Poderós cavaller és el diner, com deia el clàssic i ens repetien a casa. I per altra banda, aquí, amb tants indrets dedicats al monocultiu turístic i al model econòmic que en penja, tenim profundament interioritzada la convicció que per sobreviure ens cal convocar gent que vingui i escampi diners pel territori. Em diuen que aquest any els russos han salvat la temporada i que a tot Catalunya n'han arribat uns 750.000, i que a més de visitar-nos ja fa temps que s'instal·len a les nostres costes a la recerca de tranquil·litat, seguretat i la llum dels horitzons marins. Sembla que quasi un 30% de les cases de la luxosa urbanització de La Gavina són propietat seva, que en el mercat immobiliari, després dels francesos, ja són la clientela més important i que a Lloret s'han convertit en la quarta comunitat estrangera més nombrosa. Generalitzant, segurament de manera injusta, m'adverteixen que quan diuen russos no pensi en aquell poble sofert i admirable vinculat a la causa republicana, que deu ser l'època històrica en què hi va haver mes proximitat entre els dos pobles; ni tampoc en soviets o en les cèlebres complexitats de l'ànima russa, tot allò de la passió i de la malenconia que tan meravellosament descriu la seva literatura. Em diuen que simplifiqui i que pensi en la nova oligarquia, en homes de negoci, milionaris, gent de classe alta o a tot estirar mitjana alta. Que m'imagini nou-rics i tot el que això comporta però que, a més, hi afegeixi la voracitat i el neguit de qui vol allunyar-se de l'imperi ideològic de la igualtat i l'austeritat. Em comenten que des de Lloret s'edita la revista mensual Tot en Rus que té una tirada de 10.000 exemplars, i m'ensenyen la Revista Rusa en España, escrita en rus i castellà, que és un tot un catàleg del luxe. Vehicles de gran cilindrada, finques espaterrants, camps de golf, lloguer d'helicòpters, alta costura, joieria cara de la de sempre i també aquesta variant comestible de la joieria que despatxen en alguns restaurants. Tot opulent i emfàticament adreçat a gent selecta. No podien arribar en una època més propícia per despertar mirades plenes d'amor.