La seguretat dels transgènics
Els transgènics que hi ha al mercat són segurs, però cal fer un seguiment dels possibles efectes a terminis més llargs
Els aliments transgènics són controvertits, sobretot, pel refús de l'aplicació als aliments de tecnologies “no naturals”. Aquest refús no és general. Serveixi com a exemple el microones. Aquí pràcticament no hi ha debat, perquè ningú s'ha dedicat a difondre que produeix unes radiacions i que, per tant, un aliment escalfat amb aquestes ones és un aliment irradiat. Si pregunteu a algú si vol aliments irradiats, segurament us dirà que no, malgrat tenir a casa un microones del qual valora la utilitat. Importen els fets, però també les paraules que es fan servir per explicar-los.
Els aliments transgènics s'obtenen per modificació d'algun gen. Els gens estan en les cèl·lules dels éssers vius, animals o vegetals, és a dir, tots en mengem, i són essencials per a funcions específiques. La seva modificació permet canviar alguna característica d'una planta o d'un animal o incorporar-ne una de nova. Des de l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, la humanitat ha portat a terme millores genètiques fent creuaments i seleccionant les millors varietats resultants. Però això només era possible entre animals o plantes propers. La transgènia fa possible triar les variacions a aconseguir i transferir gens amb propietats interessants entre espècies allunyades. De fet, és el que ja es feia, però amb més possibilitats de millorar el valor nutritiu o la resistència a plagues de les plantes, per exemple. Aquesta intervenció en processos vitals essencials ha generat malfiances, malgrat que els estudis fets fins ara no indiquen cap risc per a la salut pel que fa als aliments transgènics actualment al mercat.
La polèmica la desencadena ara la publicació a la revista Food and Chemical Toxicology d'un estudi de G.E. Séralini i col·laboradors, de llarga durada, fet en rates, en el qual han trobat que les alimentades amb quantitats moderades d'un blat de moro transgènic, amb l'herbicida amb què es tracta, tenen més risc de tumors, lesions hepàtiques i renals que les que no ingereixen aquest blat de moro. És destacable que aquesta recerca ha durat dos anys, més enllà dels estudis que fins ara es consideren suficients, de tres a quatre mesos, que corresponen a la desena part de la vida de l'animal de laboratori (en toxicologia es considera que els resultats d'aquest període són extensibles a tota la vida). Aquesta dada pot ser important, però cal valorar la qualitat del treball, i hi ha llacunes. Gérard Pascal, expert en seguretat alimentària fa, a Le Monde, algunes puntualitzacions: el nombre de rates és inferior al que cal per avaluar la carcinogenicitat, el tipus de rata emprada tendeix a desenvolupar càncers espontàniament, no es precisa prou el seu règim alimentari i si és adient per a rates, ni els contaminants que pot tenir, alguns dels quals poden ser cancerígens. Altres experts han indicat defectes en la presentació i interpretació de resultats. És a dir, d'acord amb el que el mateix treball diu, no sembla que es justifiqui cap alarma immediata sobre la seguretat dels transgènics, tot i que sí que hem de donar la raó a Séralini que fan falta més estudis a llarg termini, això sí, més ben dissenyats, del blat de moro transgènic i de l'herbicida que l'acompanya.
Tinguem present, però, que ja fa uns 20 anys que milions d'animals s'han alimentat amb pinsos a base de transgènics i no s'ha detectat cap problema, i que la insulina que s'injecten els diabètics també és transgènica i no té cap efecte negatiu. Segur que sentirem a dir que els detractors d'aquest treball estan “venuts” a la indústria dels transgènics, però, si ens posem així, també podem recordar que Séralini ha estat finançat per empreses distribuïdores d'aliments, a la qual cosa no hi ha res a dir, com tampoc al fet que grups de recerca treballin en connexió amb les empreses. D'altra banda, la presentació dels resultats es va fer abans a la premsa que al món científic, coincidint amb la publicació d'un llibre de Séralini amb un títol il·lustratiu, Tots cobais. El que compta és el rigor en la recerca. En definitiva, només amb aquest treball no hem de modificar l'afirmació que els transgènics que hi ha al mercat són segurs, però com passa amb altres productes que han superat les avaluacions legalment vigents, cal fer un seguiment dels seus possibles efectes a terminis més llargs. També hem d'esperar el pronunciament de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que fins al moment d'escriure aquest article no s'ha produït.
