La voluntat dels pobles

Després de mesos de contactes i reunions, David Cameron i Alex Salmond han arribat a un acord perquè Escòcia celebri –mai més ben dit– un referèndum la tardor del 2014. Cal remarcar un detall transcendent: Cameron és el primer ministre del Regne Unit i Salmond és el primer ministre d'Escòcia. No són, per tant, dos iguals. Cameron representa el tot –el Regne Unit– i Salmond, només una part –Escòcia–. I malgrat tot han arribat a un pacte entre iguals. Aquesta constatació és important per a tots aquells que proclamen que el tot i la part no poden negociar d'igual a igual. Sempre referint-se, no cal dir-ho, a Espanya i Catalunya. Sí que poden fer-ho. Almenys en indrets civilitzats que ací semblen paradisíacs. Al marge de les condicions de l'acord, que les dues parts han convingut i que satisfà totes dues, hi ha una frase de David Cameron que caldria gravar com a divisa en totes les administracions públiques espanyoles, incloent-hi les casernes: “No es pot mantenir un poble dins el Regne Unit contra la seva voluntat.” I dins Espanya? Ai!