Opinió

L'endemà del dissabte

Manifestos.

El dia 11 d'aquest mes es va publicar un manifest profederalista signat, en bona part, per persones associades des de fa anys i panys a l'unionisme diguem-ne d'esquerres, com ara en Sopena o la Camps (etc.). Però també hi va sortir un nom que deu haver sorprès força gent: el de Najat
El Hachmi, una escriptora coneguda, entre d'altres coses, pel seu rebuig a qualsevol mena d'encasellament polític i pel realisme atòpic que es reflecteix abastament en els seus llibres. Què hi feia la Najat, doncs, avalant el federalisme, quan una majoria de catalans ja saben que hi ha més possibilitats que el coronel Alamán Castro toqui el baix al proper disc dels Amics de les Arts, vestit de col·legiala, que no pas que es canviï la Constitució per crear un estat federal?

Declaracions.

Poc després, a Vilaweb, la Najat va aclarir que el que volia veure era un debat plural per evitar la manipulació de la nova situació per Mas, tot donant veu i vot a aquells que no combreguen amb l'ideari conservador d'aquest. El manifest, al seu parer, era més aviat un toc d'alerta en aquest sentit.

Explosions.

Per entenedor que pugui ser aquest punt de vista, no hi estic del tot d'acord. Per començar, sospito que bona part dels signants del manifest no volen obrir cap debat de debò, sinó identificar l'independentisme amb el centre-dreta a fi d'espantar els votants d'esquerres i així evitar el trencament amb Espanya. I punt. D'altra banda, no crec que calgui preocupar-se per una monopolització partidista del procés cap a la secessió, perquè aquest és no-ideològic per definició ja que es tracta d'una sèrie de fases tècniques (deu ser per això que tant Mas com Junqueras han deixat de banda les picabaralles habituals per facilitar el procés, alhora que C's i el PPC no fan sinó bloquejar-lo; només ICV i el PSC encara es comporten com si l'11-S no hagués tingut lloc). Ara bé, encara que, com tem la Najat, aquest procés acabi sent segrestat per CiU, la influència d'aquesta formació s'acabaria tan bon punt s'aconseguís l'objectiu final, a partir del qual, intueixo, hi haurà una explosió d'energia creativa en tots els camps –el polític inclòs– que farà que tot el que estem vivint ara i tot el hem viscut fins ara (CiU inclòs) aviat tindrà aquell tuf un pèl polsós que solen desprendre els llibres d'història. Com diu la cançó: Ch-ch-ch-changes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.