Títols nobiliaris sense honor
Ni Joan de Borbó
ni Joan Carles I han fet res en defensa dels drets polítics de Catalunya
com a nació
Han passat 37 llargs anys des de la desaparició del dictador i encara no ha arribat al Parlament de Catalunya la petició d'adopció d'un acord que promogui una proposició de llei al Congrés dels Diputats per acordar la revocació del títol nobiliari de comte de Barcelona, i l'abolició del comtat de Barcelona i la resta de títols nobiliaris catalans que posseeix la casa reial espanyola.
L'any 1716, el Decret de Nova Planta imposat pel rei d'Espanya a Catalunya, de la mateixa família que l'actual, abolí el títol nobiliari del comtat de Barcelona, que fou històricament l'expressió de la sobirania del poble català, per sotmetre'l a la corona de Castella.
El comtat de Barcelona, que fou, amb el comtat d'Urgell, l'impulsor de la creació política de Catalunya, va ser sotmès a la persecució i la repressió més dures mai vistes, excepte en temps del franquisme triomfant, entre habitants del mateix territori. L'objectiu era la destrucció total de Catalunya, una Catalunya de la qual Castella, en pagament de deutes de la guerra del 1462, havia cedit els territoris d'Occitània a França en temps del rei Joan II.
L'espai geogràfic i polític de la Catalunya posterior, proclamada la Segona República Espanyola i abolida la monarquia, fou definit per l'Estatut d'Autonomia del 1932, i amb la Transició democràtica postfranquista, el 1979 i el 2006.
Els títols nobiliaris foren abolits de nou durant la Segona República i recuperats per llei del dictador Francisco Franco l'any 1948, i ell mateix es va proclamar regent amb la llei de successió a la prefectura de l'Estat, a més de crear el 1969 el títol de príncep d'Espanya per al seu successor.
El fet que la dictadura recuperés la facultat legal de designar títols nobiliaris va permetre que el cap de la casa reial, Joan de Borbó, conservés el títol de comte de Barcelona, que, després de la seva mort ha passat a l'actual rei, Joan Carles I, designat pel dictador, sense fer el nou comte de Barcelona cap acte de reconeixement de la nació catalana i les seves autoritats democràtiques.
Els Comtes de Barcelona, Joan de Borbó i Joan Carles I, actual rei d'Espanya, no han fet absolutament res en defensa dels drets polítics de Catalunya com a nació. Tampoc han reclamat la reunificació dels territoris de Catalunya que avui formen part de l'Estat francès. El silenci de la monarquia espanyola envers el destí d'aquests territoris és una confirmació del seu desinterès per la sort de Catalunya com a poble amb el territori dividit entre Espanya i França, despreocupant-se del destí d'aquestes terres i de la cultura catalana.
Com a catalans, defensors de la llibertat de la nostra nació, rebutgem que l'històric comtat de Barcelona extingit el 1714, quan es creia erròniament que la nació catalana havia arribat al seu final històric, hagi estat ocupat en ple segle XX per un monarca español, hereu històric dels reis que van lluitar contra Catalunya, que no reconeix el fet nacional català i degrada Catalunya en els seus missatges de Nadal tractant-la com una región española.
L'actual Comte de Barcelona ha mantingut silenci i ha tolerat les successives campanyes de supressió del català com a llengua vehicular i preferent a Catalunya, i les dificultats per a la supervivència de la cultura catalana. Així mateix, el comte de Barcelona guarda silenci en vista de la greu situació de les comunicacions audiovisuals en català a les Balears i al País Valencià, on encara es manté el precinte dels repetidors del senyal de TV3 que impedeixen al poble valencià catalanoparlant l'accés a les informacions en català. Recomanaria que el Parlament de Catalunya es disposi a tramitar la corresponent proposta de llei per tal de destituir el rei d'Espanya com a comte de Barcelona i abolir a Catalunya, a tots els efectes i a perpetuïtat, tots els títols nobiliaris.