Sense violència?

Entre les moltes falsedats que aquests dies els partidaris de la independència es dediquen a desmentir per combatre la por que alguns intenten escampar, hi ha el de deixar clar que l'Estat no actuarà amb violència i que no ens enviarà els tancs. Això seria inconcebible en el marc de la Unió Europea, que no permetria l'ús de la violència, ens repeteixen a tort i a dret. Hi estic d'acord. Espanya no ens enviarà els tancs ni ens bombardejarà, no pateixin. Però, què és violència? La violència verbal no és violència? Que surti un eurodiputat del PP amenaçant d'enviar brigadistes a Catalunya, no és violència verbal? No ho és que una associació de militars amenaci de dur els tancs o d'engarjolar el president? No ho és, per exemple, que la Fundación Francisco Franco (s'imaginen una Fundació Adolf Hitler a Alemanya?) reclami una intervenció de les forces armades, faci una crida als espanyols a defensar la unitat d'Espanya “costi el que costi” i parli de “gangrenes separatistes”? Això no és violència verbal? La violència verbal, insisteixo, no és violència? Ha de ser física, la violència, per ser violència? O és que en això que hem batejat com a violència de gènere les amenaces no són condemnables? No parlem sovint de la violència psicològica? I encara més: el que permet la violència verbal, qui no la impedeix podent-ho fer, no és tan culpable com qui l'exerceix? No és una irresponsabilitat no actuar davant d'unes declaracions, d'unes agressions verbals, de gestos violents o d'avions que volen baix? N'hi ha prou de no sentir-te agredit per concloure que no hi ha hagut agressió? Qui ho diu, insisteixo, que no hi ha violència?