ARC VOLTAIC
Brutalitat
El llenguatge de la brutalitat és el llenguatge que els espanyols entenen millor
La meva mare, que té dues llicenciatures, una sensibilitat artística notable i un talent culinari excepcional, no comprèn per què Rajoy diu que una Catalunya independent obligaria els García a catalanitzar-se el cognom. “Si ha arribat a presidir l'Estat se li suposa una certa intel·ligència”, em deia l'altre dia. Jo vinc d'una família, com moltes del país, que s'ha protegit de l'odi anant amb el ciri a la mà, buscant per sistema explicacions morals i constructives. Però si Rajoy diu el que diu, o si Sánchez Camacho amenaça els avis i els estudiants, o si l'Arcadi Espada tracta el president Mas de malalt mental, o si Marcelino Iglésias compara el catalanisme amb el nazisme, o si Montilla equipara un referèndum d'autodeterminació amb la dictadura de Franco, o si el Garcia Albiol parla de la immigració com si el seu pare no fos un immigrant, és perquè el llenguatge de la brutalitat és el llenguatge que els espanyols entenen millor, catalans inclosos, encara que molts no en siguin conscients.
La unitat d'Espanya s'ha pastat a través de la brutalitat i és per això que el PSC guanyava a Catalunya fent el paper de policia bo, i que el president Mas encara és refractari a parlar d'independència. Aquests dies s'està veient que la fallida d'Espanya és una fallida cultural, i queda clar per què el castellà és una llengua de països pobres i corruptes. La mateixa brutalitat i manca de matís que els polítics utilitzen per tractar el cas català és la que explica la bombolla immobiliària més salvatge de la història d'Europa. A Espanya, la gent té tanta por del bastó que està més interessada en el poder que en el coneixement, començant pels opinadors que no pensen en res més que a sortir a la tele amb un Ipad. En aquest país que ha sacralitzat una Constitució feta a punta de pistola, la intel·ligència s'ha posat d'una manera tan descarnada al servei de les relacions de poder, que si als catalans ens perd l'estètica, als espanyols els perd la brutalitat, i si nosaltres estem malalts de perfeccionisme ells ho estan d'afany de domini. Això no és tan sols pesat, és molt embrutidor.