La junta

La Junta Electoral Central és un organisme una mica fantasmal i d'ubicació difícil que així que comença un cicle d'eleccions s'activa per fer complir unes lleis i unes normes que tenen la particularitat de prohibir-ho tot. Cada cop que entrem en campanya, que figura que culmina amb aquell diumenge d'anar a votar que tothom anomena “la festa de la democràcia”, la tal junta ens fa passar per uns dies democràticament laborables molt tenyits de negre, molt penitencials i quaresmals. Deu ser perquè la festa final sigui més vistent. La junta prohibeix segons quins debats si no hi són tots els candidats, prohibeix la publicació d'enquestes a partir d'un dia determinat, prohibeix parlar en dia de reflexió, prohibeix fins i tot, i encara que sembli que no pugui ser, anuncis per incentivar anar a votar. No per anar a votar aquest o aquell partit, sinó anar a votar stricto sensu. Al principi d'aquesta campanya electoral la Generalitat va publicar uns anuncis en aquest sentit sota un eslògan que personalment trobo sensacional: “Jo vaig votar.” Els partits que no governen la Generalitat hi van veure segones intencions, van fer de portaplatets a la junta i aquesta els va prohibir perquè només sap prohibir, ja ho hem dit. Després hi ha els informatius de les ràdios i les televisions públiques. Per no ser martiritzats tot el dia per la junta, ells mateixos presenten la informació electoral no segons la lògica periodística sinó segons el rellotge.

A què vénen tantes interdiccions? A la voluntat de garantir el procés, de no distorsionar el vot i coses així de benèfiques. El que passa és que tot d'una es convoca una vaga general enmig de l'actual campanya, i la junta calla com un mort. El que passa també és que un diari de Madrid, igualment en plena campanya, fa unes acusacions tremendes contra el president de la Generalitat i candidat Artur Mas que resulten ser falses, i de la junta que vetlla per la veritat, la netedat i el vot recte i incontaminat, no se'n té notícia. Ah, és que s'ha de respectar la llibertat de premsa! Molt bé, doncs llibertat de premsa: demà tots els diaris publiquen enquestes i els informatius públics fan els debats amb els candidats que els dóna la gana i ordenen la informació electoral segons l'interès periodístic i no el dels partits, les lleis i la junta.