Tres senyors i una senyora
“Tots els protagonistes del debat electoral d'anit a 8tv van tenir motius per sortir-ne satisfets”
El debat protagonitzat anit a 8tv per tres senyors i una senyora va anar bé a tothom. A tothom que hi era, és clar. A Artur Mas, que en el debat de l'altre dia a TV3 a mi em sembla que no va trobar el to fins cap a la meitat, just quan es parlava de polítiques socials, se'l veia ahir molt còmode. Va capitalitzar tot el discurs sobiranista, del dret a decidir, de l'estat propi i de la independència. Cap ombra. Molts teleespectadors, n'estic convençut (no ens enganyem, per això devia acceptar el debat), es van oblidar durant força estona de Junqueras i de López Tena. Amb Mas en feien prou. A la metralleta parlant que és Alícia Sánchez-Camacho el debat també li va anar bé. Va aconseguir clarament ser la més partidària de la unitat d'Espanya i ens va tornar a fer la llarga llista de desgràcies que es veu que ens cauran a sobre si un dia som independents. Tampoc cap ombra. A l'Albert Rivera no el vàrem trobar a faltar. Mas va liderar clarament una opció i Sánchez-Camacho, una altra. I Navarro? A Navarro el debat també li va anar molt bé. Amb menys contrincants que en el debat a set, menys possibilitats que li posessin damunt la taula en forma de retret les seves contradiccions. I posar-lo al costat de Mas i de Sánchez-Camacho va ser tornar-lo a pujar a l'escenari. El debat a tres, vaja, va anar bé a tots els candidats, malgrat el petit gran detall que quan els teleespectadors vagin a votar no es trobaran només tres paperetes sinó moltes més. Als dos senyors i a la senyora, el debat els va anar bé. I al tercer senyor? Encara més bé. Perquè uns no saben si ahir van guanyar cap vot. Però en Cuní ja sap segur que va guanyar audiència.
