Victòria amarga
“CiU ha d'analitzar la seva amarga victòria. Però no pot abandonar el procés sobiranista un cop l'ha encetat”
No hi ha dubte que a la coalició convergent no hi ha anat a parar el vot prestat que reclamava Mas. No només no hi ha anat a parar el vot prestat que ERC els havia cedit després del segon tripartit (que ha tornat a lloc) sinó que n'han perdut algun més. CiU ha d'analitzar la seva amarga victòria i n'ha de treure conclusions molt ràpidament. Quin tant per cent de la pèrdua de vots és per culpa de les retallades? Quina factura li han passat a CiU els pactes amb el PP? Han contribuït a mantenir la desconfiança que hi havia cap a CiU per aquests pactes i pel peix al cove? O és que les declaracions de Duran i Lleida en campanya ja van allunyar per si soles qualsevol vot prestat? I molts més: ha triomfat la campanya d'El Mundo i per un si de cas els casos de corrupció són certs l'electorat ha preferit votar ERC o la CUP abans que CiU? Té feina, la coalició. Però no s'hi pot entretenir gaire. Mas s'ha passat tota la campanya dient que no li tremolarien les cames segons quin fos el resultat. Doncs no li haurien de tremolar ara malgrat que la victòria li deu costar de pair i estic convençut que la situació li deu generar desconfiança i segurament ganes d'engegar-ho tot a dida. No ho faci, president. Mas ha d'aguantar, i ara ho ha de fer també Junqueras, que ens ha de demostrar que ERC té un rumb clar com els seus discursos i que els republicans seran també el pal de paller d'un procés que haurà de ser molt més transversal i complicat i que, si el volem veure, ha de passar forçosament perquè tots renunciïn a tacticismes partidistes. El procés no es pot frenar. CiU, ERC, i qui calgui, facin el favor d'entendre's. I facin via.
