Precipitació

Artur Mas, tan fred, tan cartesià, tan immune a la frivolitat, es va precipitar. Va voler posar-se al capdavant de la manifestació de l'Onze de Setembre –sense haver-hi anat–, convocant a corre-cuita unes eleccions en les quals ell calculava recollir l'anhel que aquell dia moltíssima gent va posar en evidència, i molts dels seus han acabat donant el vot a ERC, que sí que va anar a la manifestació. En realitat Mas ha fet campanya per ERC.

El president es pensava, i molts el vam seguir en la il·lusió, que amb una campanya de quinze dies o dos mesos n'hi hauria prou perquè la gent entengués la sofisticació intel·lectual de l'“estat propi” que pretén substituir el concepte més expeditiu d'“independència”. La gent entén “independència”. Per explicar-ne les diferències amb l'“estat propi” hauria calgut més temps de labor pedagògica. Potser els dos anys que quedaven de legislatura. A CiU ja li ha passat algun cop de pensar-se que amb quatre dies i amb la lògica per bandera es podien obrar miracles. Va passar amb l'Operació Reformista de Miquel Roca: Espanya havia “lògicament” d'acceptar un partit ficat com una falca contemporitzadora i moderna entre el PSOE i el PP. El Partit Reformista d'encuny català es va muntar d'un dia per l'altre, va fer una campanya electoral intensíssima i fins i tot brillant, i la nit de l'escrutini es va ensorrar perquè el muntatge s'havia aguantat amb fils. L'esforç va servir, almenys, perquè CiU pogués tenir a Madrid en aquella legislatura el grup propi més nombrós de tots els temps però també és cert que Roca, que l'encapçalava, va ser víctima del buit que durant molts mesos li van fer el PP i el PSOE en càstig a la gosadia. La diferència és que l'“operació Mas” o l'“operació estat propi” no ha tret més vots sinó que n'ha tret menys. Mas, cap visible que havia d'encapçalar el projecte, és avui més feble que abans-d'ahir.

De totes maneres Artur Mas lidera el grup més nombrós, de molt, d'un Parlament que, si fem sumes, és majoritàriament sobiranista. Artur Mas també és, de tots, el polític més contrastat. S'ha embolicat, no amb la bandera, com diuen els simples, sinó amb unes eleccions que no calien i ara la feinada serà possible però enorme. Ningú no deia que fos senzilla, però tampoc ens ho hem de complicar més del compte.