Riuen

A Madrid –el que entenem per Madrid quan diem Madrid– riuen com hienes des que han sabut que Artur Mas no va aconseguir diumenge la majoria absoluta o extraordinària que li hauria permès liderar tot sol el procés de l'estat propi. No sé de què riuen tant. Ara Mas, sense la confortable majoria que ambicionava, ha de pactar amb ERC, que és partit de plantejaments molt més radicals. Mas, tot sol, hauria conduït el procés a la catalana i convergent manera: a poc a poc i amb bona lletra, pesant i mesurant el temps, mirant de convèncer els poders que compten i dringuen –La Caixa– amb la camisa planxada i la corbata més ben triada, insistint en l'estat propi per damunt de la “independència”, que és paraula que fa més por, i parlant i negociant amb qui almenys provisionalment s'ha de parlar i pactar, que sempre és Madrid, el que entenem per Madrid quan diem Madrid.

Amb els resultats dominicals no vull dir que no hi hagi camises planxades i molta estratègia a l'hora de mesurar el temps que ens ha de conduir a la consulta. Vull dir que el tempo convergent, que és el que a Madrid entenen perquè hi estan avesats, queda del tot alterat i que, per tant, no acabo d'entendre de què riuen.

Faig comèdia. Sí que ho entenc. Riuen perquè pot més en ells la satisfacció per la humiliació que creuen haver infligit a Mas o que Mas s'ha infligit a ell mateix convocant unes eleccions que no li han sortit com volia. Mas és qui havia gosat desafiar-los, qui els havia fet tremolar l'arquitectura estatal, qui els havia fet reaccionar nerviosos i ridículs. Per això riuen, sense atendre altres consideracions.

Jo i molts com jo havíem pensat que si Mas no aconseguia l'objectiu d'uns resultats esplendorosos l'Europa i el Món que havien personificat en ell les nostres aspiracions estatistes ens girarien la cara dient-nos bufanúvols. No ha estat així. Han fet sumes de vots i escons i els ha sortit que ara Catalunya és més independentista que dissabte passat. A Madrid encara no han fet sumes, entretinguts com estan fent les restes dels resultats que ha obtingut Mas. Quan sumin se'ls haurà acabat aquesta bona cara, tot i que no són descartables venjances perquè estan molt enfadats, perquè el seu somriure ple d'ullals és el de la ràbia.