Un simple banderiller
“No sigui pretensiós, ministre Wert. Vostè, de toro, no en té res; no passa de ser un banderiller més”
El toro brau, no s'equivoqui, senyor Wert, som nosaltres. Vostè, amb tots els respectes, no passa de ser un simple banderiller de la quadrilla, d'aquest conjunt de toreros de peu que sempre obeeixen algú altre. Ara té un minut de glòria, però no deixa de ser un simple banderiller, més pendent de la presidència de la plaça que de res més. Som nosaltres, els toros braus. I no pas perquè ho demanéssim. Són vostès que ens han fotut aquí enmig. I si aixeca el cap veurà que hi és tothom. A la corrida d'avui, a aquesta festa nacional en què s'ha convertit torejar la nostra ramaderia, avui hi és tothom. La presidència és plena a vessar. El president ha estat el primer d'arribar, i es veu que ho ha fet acompanyat d'aquell seu amic amb bigoti, somriure de hiena i acudits dolents que ara no recordo com es diu. La vicepresidenta també hi és, ben contenta, i ara veig com saluda el banderiller Wert, que porta la capa dels diumenges. I jo diria que al costat, just al costat, diria que aquests senyors que hi ha en primer terme i que s'estan fumant un havà són membres d'un alt tribunal. Se'n riuen. Tots volen veure com cau el brau i se l'enduen cap a l'escorxador. Hi ha, certament, un cartell de luxe. Han vingut de tots els ministeris. I és clar que els agrada la sang. Aplaudeixen amb fervor cada cop que rebem una banderilla d'aquestes i al fons se sent un soroll estrany, com de sabres. Fa calor. El torero De Guindos sembla ridícul amb aquest vestit. Hem rebut massa cornades, i aquest espectacle estúpid ja no s'aguanta gaire més. Ells, encegats pel sol com estan, ni s'hi han fixat, però hi ha una porta mig oberta allà al final. Hauríem d'anar sortint.
