Una agenda diferent
Aviat començarem tots a comprar i a preparar les agendes per al 2013. Cada any, però, tenim a l'abast una agenda ben diferent de les altres i absolutament recomanable: és l'Agenda Llatinoamericana, carregada d'informacions, de suggeriments i, sobretot, de reflexió. Aquest any té com a lema central L'Altra Economia. No podia ser més oportuna.
Fa anys que alguns ens han ficat en una crisi de terribles conseqüències i segurament que ens hi mantindran encara uns quants anys més. És una crisi que té dues característiques temibles: d'una banda, vol ser totalment econòmica, és a dir, fa veure que els valors, els drets laborals i socials i la llibertat de tots depenen exclusivament de la salut econòmica, de la fortalesa dels bancs, del vistiplau dels mercats, de la borsa i, finalment, de la generositat dels especuladors. Com a resultat d'això, és una crisi que ha aconseguit, d'altra banda, que la política –el control ciutadà i democràtic– hagi quedat supeditada als capricis econòmics dels més poderosos, que tampoc no són tants. Aquesta crisi és tan esperpèntica que, com més va, menys gent se la creu, encara que més gent l'hagi de patir. És una crisi que ha caigut damunt dels ciutadans sense que ells hi tinguin res a veure, però que els està laminant el present i el futur, que els està soscavant la llibertat i la democràcia. Davant d'això, els ciutadans han d'alçar la veu necessàriament, llevat que ja s'hagin tornat súbdits mesells absolutament insensibles, inconscients i insolidaris. I això és el que fa l'Agenda Llatinoamericana d'enguany: proposa una altra economia, perquè sap que aquesta crisi capitalista és patrocinada per l'1% de la població mundial i perjudica, en canvi, el 99% restant. Això vol dir que la immensa majoria de la població ha de poder redreçar la situació, ha de reclamar els drets que té i ha de fer servir la democràcia per posar les coses a lloc, a favor dels que tenen menys i al costat dels que no tenen res. Certament, aquesta economia actual no és solament una economia en crisi, sinó que posa en crisi la democràcia que amb tantes dificultats hem procurat mig salvar entre tots. El creixement constant i inacabable, el benefici sense límits, l'explotació de les riqueses del subsòl i de la superfície de la terra són principis capitalistes que porten necessàriament al desastre. A aquest desastre d'ara i al que vindrà al cap de deu anys després d'haver-se acabat aquest. La majoria ha de reclamar el control dels afers públics, i això vol dir també el control de l'economia. Perquè és la política la que ha de controlar l'economia i no a l'inrevés. No es pot fer veure que les decisions econòmiques són neutres i que sempre es prenen en benefici de tots. Aquesta és una de les mentides més barroeres i escandaloses que alguns mitjans volen propagar. No, és la política democràtica la que ha de decidir quina economia vol tenir, a qui vol afavorir, què vol potenciar, com ho vol fer. El cop d'estat dels mercats i dels poders financers és tan inacceptable com un cop d'estar militar. S'ha de combatre proposant una altra economia, que és evidentment possible i urgent. I això és el que fa l'Agenda Llatinoamericana del 2013.
