Complicat, molt complicat
“CiU i ERC no han de pactar només el referèndum. Han de pactar també com es planten i diuen prou a les retallades que imposa Madrid”
No deixa de ser curiós que ahir, dia en què es constituïa el nou Parlament, el dia en què Catalunya encetava una legislatura que alguns pensem que ha de ser decisiva, l'adjectiu que més vaig sentir pels passadissos del Parlament va ser el de “complicat, molt complicat”. Els negociadors, tant els de CiU com els d'ERC, a banda de reconèixer-te que estan abocats al pacte, en comptes de transmetre't una sensació d'optimisme, d'un país que va endavant i que està fixant un camí que no té marxa enrere, et reconeixien que aquesta serà una legislatura “complicada, molt complicada” encara que finalment hi hagi un acord. El PSC, aquest PSC que en qüestions de país no sap/no contesta perquè ara prou feina té a casa seva, també transmetia el mateix: complicat, molt complicat. I ja es deuen imaginar què deien ahir els líders del PP català. I jo em pregunto: i què es pensaven, que això seria fàcil? No ho és per a ningú. La legislatura serà complicada, i molt, no només pel full de ruta nacional que CiU i ERC han de pactar. Ho serà sobretot perquè hi ha un pressupost a la cantonada que ha de retallar quatre mil milions d'euros. I quatre mil milions d'euros, m'ho expliquin com m'ho expliquin, no es poden retallar. CiU i ERC han de pactar un full de ruta nacional sobre com ho fem per anar marxant, però també sobre com es planten i diuen prou a la retallada; no a la retallada que ens toca sinó a la retallada que ens ve imposada per Madrid, que són els mateixos que ens deuen onze mil milions. Saben què? Que sí, que això serà complicat, molt complicat. Però ens en sortirem. Perquè enlloc estava escrit que hagués de ser fàcil.
