Supersticions

Mentre una superstició afirmava que ahir s'havia d'acabar el món, els més constants supersticiosos del món, que són els jugadors de la rifa espanyola de Nadal, seguien comprant números per al sorteig d'avui. Abans-d'ahir vaig passar per davant l'expenedora de bitllets de rifa del carrer Pelai i la cua arribava fins a la cantonada. ¿Que no s'ha d'acabar el món el dia previ que les boles es posin en moviment? “Per si de cas.” Avui comprovem que el món no es va acabar ahir i que la rifa no toca tampoc mai.

Passava pel carrer de Pelai, camí de l'ajuntament de Barcelona, on l'alcalde Xavier Trias oferia una recepció amb pica-pica al gremi periodístic. L'únic pica-pica nadalenc de qualsevol institució pública, i tants com se n'havien ofert fins fa uns anys. Encara tothom recorda les recepcions de Jordi Pujol i Pasqual Maragall per aquestes dates: Pujol, amb un patriarcal dinar a base d'escudella, carn d'olla, rostit i torrons, i Maragall, de cuina més desestructurada. ¿Això vol dir, alcalde, que l'Ajuntament, que a més a més manté la paga de Nadal als seus funcionaris contra les directrius del ministre Montoro, és immune a la crisi? “Això vol dir que s'han de tenir els treballadors contents si vols que la maquinària municipal funcioni satisfactòriament.” No només els treballadors municipals estan contents, comprovo: també ho estan els cambrers que serveixen el pica-pica i no diguem l'empresa que els ha contractat per avui. Contra la superstició de l'austeritat, fer córrer el diner, per poc que sigui.

Després de l'aliment municipal, cap al Parlament, on hi ha el debat d'investidura. A l'edifici no és visible cap senyal que s'acosti Nadal. Ni un mal pessebre ni unes boles ni un arbret. Austeritat. Tot i així, els discursos d'aquesta tarda, el d'Artur Mas com a candidat a president i el d'Oriol Junqueras com a soci necessari, parlen d'advent, d'un altre advent, de la vinguda d'una realitat política nova que es diu consulta i es diu possibilitat d'estat propi.

Els defraudats pel fet que l'apocalipsi no hagués tingut lloc ahir diuen que la fi del món ha estat substituïda per una alienació dels planetes que indica que encetem un temps inèdit que substituirà l'antic. Per si de cas, el nostre temps nou que ens agafi treballant i unint voluntats perquè sigui un èxit.