Opinió

Vuits i nous

Ortografia

Em sembla que molta gent es pensa que Pompeu Fabra va fer el diccionari i la gramàtica exclusivament per presumir de filòleg i ser famós. Aquesta gent no té en compte que ens va donar unes eines que ens fan anar molt descansats. Abans de Fabra tota persona que havia d'escriure un paper en català –una factura, una carta, una novel·la, una poesia– tenia doble feina: escriure'l i al mateix temps donar forma a la fesomia de cada paraula: i o y? Amb o ab? Caña, canha o canya? Pa??? Ric o rich? Va venir en Fabra, va fixar cada mot i cada lletra al seu lloc i, a partir d'ell, escrivents i escriptors hem pogut deixar de banda la invenció d'una gramàtica i una ortografia cada cop que ens posem davant d'un paper i centrar-nos en el contingut i l'estil, que ja duen prou feina.

Tot això en teoria, perquè vostès, com jo, poden comprovar cada dia, només de llegir les cartes dels restaurants, els menús de les pissarres i els avisos de qualsevol establiment, que la creativitat ortogràfica és un fet plenament vigent. Tot són pesols i no pèsols i esverginias, en comptes d'albergínies. Per mandra d'obrir el diccionari semblem mossèn Joan Alcover quan discutia a Fabra l'encert de les seves regles o el senyor Francesc Matheu, partidari durant un temps de la llibertat gramatical individual.

L'altre dia llegia a plaça els horaris d'una parada. La vigília de Nadal tancava “a la tarda” i la de Cap d'Any “a la tarde”. Davant el dubte, les dues formes, i si l'encerto l'endevino. En un carrer de l'Eixample vaig veure una vegada un forn que assegurava: “Tenim pá calent”. Quan vaig tornar-hi a passar pel davant, hi havia actuat un corrector espontani i indignat: havia tapat amb un guix “pá” i hi havia escrit “pà!!!” Aquí al carrer Nou de la rambla del Raval va obrir fa temps una botiga d'aliments. Amb unes lletres en relleu la van titular “Que bó”. Algú devia fer notar als amos una anomalia perquè al cap d'un temps va passar a dir-se “Que bò”. Uns dies més tard es deia “Qué bo”. Abans d'assajar una nova solució, l'accent, que de tantes voltes i positures ja anava curt de cola, va caure al carrer. Algú sense voler li devia clavar una coça i un escombriaire el devia recollir, i ara ha quedat “Que bo”. Que la llei de la gravitació universal hi faci més que nosaltres.