Opinió

Vuits i nous

Santi Vila

Heus aquí l'home de moda: Santi Vila. No fa encara un mes que Artur Mas el va nomenar conseller d'Obres Públiques, i tothom se'l rifa per entrevistar-lo i ell mateix es multiplica per donar cap a tot i ser arreu al mateix temps. Jo no sóc gaire de veure segones i terceres intencions enlloc perquè tinc clar que l'atzar té molta força en els temps que vivim –com en devia tenir en els temps que no hem viscut–, però em sembla que amb Santi Vila ens trobem davant un cas d'alta promoció patrocinada pel president de la Generalitat, el qual algun dia haurà de plegar i buscar relleu. Ja està dit.

Tot just començar, en Santi Vila s'ha trobat amb un seguit d'inauguracions d'obra pública –l'eixamplament de l'eix transversal, el TAV de Barcelona a Figueres, la ciutat d'on era alcalde– que l'han situat en primera línia i li han fet pronunciar alguns discursos, tot i que en aquestes obres ell hi hagi tingut poc a veure, perquè, com tothom sap, els projectes d'envergadura que mouen ciment, ferro i asfalt els inicien uns, els executen uns altres i els inauguren uns tercers al cap de molts anys. El president Mas, que en els governs de Pujol havia ocupat al càrrec del nostre home, l'home de moda, en Santi Vila, sap això perfectament i, ves per on, el nomena quan més es pot lluir ja d'entrada.

Coincideixo amb Santi Vila en el programa El debat de la 1 de TVE, que condueix tan bé la Cristina Puig, i li pregunto pel seu futur: “Ja es veurà, ja es veurà; qui pot predir res si davant aquesta mateixa pregunta fa un mes hauria contestat que em veia sis anys més d'alcalde de Figueres?” En el desdoblament l'altre dia de l'eix, Mas va recordar davant de Santi Vila que ell havia inaugurat amb Pujol de president l'obra que ara ampliaven. Jo recordo a Santi Vila que Pujol explica que el dia d'aquella inauguració va pensar per primer cop en Artur Mas com a successor perquè li va valorar el discurs ben ordenat i estructurat, que és el discurs que també usa Santi Vila quan parla. El nostre home, el de moda, corregeix la memòria de Pujol i a mi: l'expresident no es va fixar en Mas durant la inauguració de l'eix sinó en la del túnel de Parpers, que va unir Mataró i Granollers, la ciutat on el futur alcalde de Figueres i conseller va néixer. Mira que bé que s'ho sap, mira si s'hi fixa.