El PSC, avui

Jo puc entendre el PSC. Si avui el Parlament vota que Catalunya és sobirana, què votarem el dia de la consulta? L'ordre de les coses sembla que aconsellaria primer organitzar la consulta i que fossin els votants els que decidissin si Catalunya és sobirana o no. També entenc que el PSC insisteixi a aconsellar que l'organització de la consulta sigui acordada amb el govern de Madrid o amb les Corts que allí radiquen perquè tingui solidesa legal i no valguin després excuses. Un acord que, almenys en primer intent, crec que també està en la ment i la voluntat d'Artur Mas. O sigui que jo no m'arrenglero amb els que tracten Pere Navarro, el líder dels socialistes catalans, de pusil·lànime, d'obeir els dictats del PSOE i de coses pitjors, sinó que sincerament el tinc com un personatge regit per la lògica i amb ganes que el procés surti bé.

El que passa és que avui no es vota al Parlament que la sobirania sigui equivalent a la independència, sinó que Catalunya és sobirana per plantejar la consulta i, segons quin sigui el resultat, fer-se subjecte independent en forma de nou estat, o no. Perquè el PSC pugui votar que no en la consulta, com ha dit que faria, alguna mena de sobirania hem de tenir i exercir. No som uns pobletans afectats pel caprici de plantejar una consulta sobre un estat propi, sinó un subjecte històric, una nació, la suma d'unes voluntats majoritàries, i això d'alguna manera ha de quedar reflectit solemnement.

I el que passa també, i aquest és el gran dilema de transcendència històrica del PSC, és que si ja és difícil que el govern de Madrid o les Corts permetin la consulta, més difícil serà si el PSC no se suma a la petició i les nostres exigències no tenen la força numèrica i social que els socialistes catalans hi poden aportar. El PSC no és una força qualsevol, sinó un partit homologat a Espanya i Europa, circumstància que no reuneixen alguns dels que avui faran la declaració sobiranista. La seva responsabilitat és gran i un vot en contra o una abstenció serien de molt mal llegir avui i també en el futur.

A més, no parlem de res que sigui nou. Tantes vegades el PSC ha dit que és sobirà respecte al PSOE sense que signifiqui que n'és independent i tantes vegades ha pres decisions que alguns cops ho han demostrat.