On vas, PSC?

Com allò de l'envàs, on vas? de la famosa campanya que ara tothom té al cap, em pregunto (i em sembla que no sóc l'únic, sinó que som molts) cap on va el PSC. Avui, i només avui, sabrem de veritat si el PSC està d'acord que Catalunya exerceixi el seu dret a decidir, si està d'acord que un dia o altre hi hagi un referèndum i si vol que cadascun de nosaltres puguem decidir, sobiranament, si volem continuar o no formant part d'Espanya. Aquestes discussions amb què uns i altres ens maregen des de fa dies no deixen de ser excuses de mal pagador. Al PSC el molesta que la declaració del Parlament digui que Catalunya és “sobirana” per decidir el seu futur; perquè interpreten, és clar, que volem marxar. I jo em pregunto: i si al PSC tinguessin clar que “sobiranament” el poble quan voti decidirà quedar-se, ja no els molestaria tant, el terme? El PSC s'incomoda, no sap on va i reobre una i altra vegada les seves ferides internes. Em cansa tant Nadal, tanta Geli, tant Ros i tanta Bonet picant pedra. Si és ben simple: vol el PSC que els catalans siguem consultats? Sí o no? No hi ha un terme mitjà. És com estar embarassada, això. O s'hi està o no s'hi està. I abstenir-se és un no. Avui tindrem clar, claríssim diria jo, cap on va aquest PSC que ens té a tots marejats. Si està d'acord amb el dret a decidir o si prefereix excloure's del procés que marcarà aquesta legislatura, si vol ser com el PP o C's. És a les seves mans. I no és anecdòtic. A diferència d'altres ocasions, el pronunciament d'avui del Parlament és de gran transcendència política. Tanta, que fins i tot està posant a prova la capacitat de resistència de la mateixa coalició que ens governa.