Misèria

Quan el govern actual de Madrid va suprimir la paga extra de Nadal als funcionaris –mesura que moltes empreses van córrer a imitar– els encarregats de fer-ne l'anunci van posar molt èmfasi en la paraula “extra” com volent dir que la percepció d'aquest emolument havia estat fins ara una mena de regal, un gest generós propi d'aquells dies tendres de la nativitat del Senyor i l'amor fraternal. Ara un tribunal ha dit el que tots sabíem, que aquesta paga, juntament amb la de l'estiu, no pot tenir la consideració d'“extra” perquè és el resultat d'haver dividit per catorze en comptes de per dotze el sou total dels treballadors durant un any, que és el que compta. Hi ha països que aquestes pagues “extres” no les tenen, i és per aquest motiu: perquè els empresaris i els treballadors han decidit fer ús de la taula del dotze. Ben comptat, amb la divisió per catorze, que és la nostra, són els empresaris i el govern qui reben un benefici extra dels treballadors, ja que aquests els permeten disposar de dues de les seves mesades, de sis en sis mesos. O sigui, que la supressió de la paga “extra” és una senzilla manera de rebaixar el sou, no en parlem més. El tribunal ho ha dictaminat així i els sindicats i els treballadors n'han estat molt satisfets, però no s'ha vist per part del govern ni dels seus segurs seguidors, els empresaris, cap cara de preocupació ni se'ls ha sentit que, contrits, instituiran de nou l'extra el proper Nadal ni que retornaran la del Nadal passat.

En canvi, els més alts responsables d'aquest govern, començant pel seu president, el senyor Mariano Rajoy, durant una temporada llarga van cobrar no per Nadal ni per Sant Joan sinó cada mes unes pagues, aquestes sí extres, extres i negres com la tinya, perquè es veu que el sou de polític els era insuficient. Si això, que inclou anades i vingudes a Suïssa, ja és prou delictiu, és un pecat sense perdó possible davant els que no tenen paga de Nadal, els que no tenen cap paga per culpa de la seva política i els afectats per preferents i desnonaments. Diuen: aquestes pràctiques eren d'abans, quan tot funcionava i el país era ric i els treballadors cobraven extres per Nadal. Perdonin: mai res no ha funcionat, com amb aquestes grans estafes demostren, i ja fa temps que sabem que la riquesa i la misèria, sobretot la moral, són compatibles.