Opinió

Festa logística

Catalunya no és només la frontera mediterrània d'Europa, és un territori social, cultural i agricultor ric. No ens equivoquem prioritzant la seva posició estratègica o oblidant altres qualitats

El dia 14 es va dur a terme una taula rodona al COAC sobre el corredor del Mediterrani en què es va explicar àmpliament la seva importància per al desenvolupament del nostre país.

Se'ns van donar una sèrie de dades apassionants: que hi ha una zona perillosa a la via del Clot, que entre Barcelona i Martorell s'ha reduït en milers el nombre de viatges en camió gràcies a l'autometro i que el volum de contenidors portuaris del Mediterrani triplica el de l'Atlàntic. Però també se'ns va indicar que els nostres ports han de traspassar l'àmbit local, mostrant-nos projectes tan visionaris com el tren orbital, un anell que recorre la costa mediterrània europea i africana.

Es va detallar que el mapa del corredor ja s'ha imposat per Europa com un reglament de compliment obligat, previst pel 2030, i com es va aconseguir que el comissari de transport tapés amb Tipp-Ex la connexió pirinenca del corredor central (diuen que es va sentir: “Déu Nostre Senyor va fer massa altes les muntanyes del Pirineu per traspassar-les tan carregats de mercaderies”). En resum, la sala es va vestir de macroeconomia, futur i globalització, ratificant els ponents amb els seus discursos la coneguda frase d'un d'ells (l'eurodiputat Sr. Tremosa): “Catalunya serà logística o no serà.” Fins els més escèptics van gaudir de la festa, agraint l'eficàcia i l'esforç dels oradors.

Imposar el corredor central contra la validesa de l'eix del Mediterrani o l'ample de via europeu no és només paradoxal, sinó que deixa atònit qualsevol amb dos dits de front. Tota aquesta ximpleria ha provocat desajustos de la magnitud de defensar davant d'Europa la construcció del túnel de Canfranc per unir Madrid amb França o el macronus intermodal d'Antequera, mentre que, sota aquesta estrafolària escala de valors, se sotmetia la unió Mediterrània a un segon pla (marginant ciutats tan importants com ara Màlaga). Ara, lògicament, estem tots encantats. Però, alerta, succeeix en aquest país, amb gairebé tot allò important, que passem anys discutint políticament el que farem i deixem després molt poc temps per al desenvolupament dels projectes per part dels tècnics. Hauria de ser exactament el contrari. M'agradaria incidir en això, ja que convé no oblidar que la paraula logística deriva d'una accepció militar i, per tant, deixa de banda aquells aspectes de la vida humana que s'allunyen de l'obtenció del poder i d'un determinat model de riquesa.

L'ombra de les infraestructures és allargada i ens afecta a tots, no es pot llegir només des d'un únic paràmetre. Cal incorporar en la seva previsió tants aspectes com sigui necessari per a un correcte desenvolupament social. Hem d'entendre el corredor, i sobretot el nou model econòmic que comporta, en tota la seva amplitud. Per tant, hem d'aprofitar aquesta oportunitat per planificar correctament el territori i el seu ús, respectant el poc paisatge, patrimoni i medi ambient natural que ens queda, potenciant-los com a actius econòmics fonamentals, lligats al benestar humà. Catalunya no és només la frontera mediterrània d'Europa, és un territori social, cultural i agricultor ric. No ens equivoquem prioritzant exclusivament la seva posició estratègica o oblidant-nos de la resta de les seves qualitats.

Els arquitectes poden entendre i jerarquitzar aquesta complexitat, coordinant equips multidisciplinaris que desenvolupin propostes per la Catalunya del corredor, barrejant tots els paràmetres. Només cal un receptor seriós disposat a valorar-les.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.