Quin desastre al PSC!

El problema del PSC no és què va fer ahir Carme Chacón, que en tot cas té el mèrit d'haver dit en veu alta una cosa que tots ja sabíem que pensava, i és que posats a triar ella tria Espanya. El problema del PSC és que per dins és un desastre. No s'han refet encara de la sèrie de patacades consecutives (fa tres anys que perden pes i poder en totes les eleccions, una rere l'altra) i no acaben d'aclarir cap on van. Uns quants remen en una direcció, uns quants van per lliure i uns quants es dinamiten un timoner que prou feina té a mantenir-se dret. Del problema que té el PSC se'n diu credibilitat. Ahir els socialistes catalans van votar per primer cop de forma diferent que el PSOE al Congrés, i el gest haurà acabat passant desapercebut perquè Chacón serà qui s'endurà avui la majoria de titulars. Navarro anuncia que el PSC en bloc votarà a favor de la proposta de CiU i d'ICV sobre el dret a decidir de Catalunya (un paperàs, també, el de Francesc Vallès) i li surt el tret per la culata. Un desastre. Quan això passava a ERC tots dèiem que era un tip de riure. El PSC ja arrossegava fins ara un problema de credibilitat, perquè l'equip de Navarro aposta clarament per un model federal que ningú del PSOE ha defensat fins ara, i això ja és un problema. Però la votació d'ahir (i la disbauxa que hi va haver tot el dia) evidencia també una altra cosa, i és que Navarro no només té un problema de credibilitat amb el PSOE (abdicació del rei a banda) sinó també a casa seva. Quanta gent al PSC pensa com ell? Quanta gent pensa com Chacón? Què és, en definitiva, el PSC? Això, em fa l'efecte, tot just acaba de començar.