Opinió

L'endemà del dissabte

Llei.

Al final del debat sobre l'estat de l'Estat que ell mateix regeix, Mariano Rajoy va deixar clar què pensava del procés sobiranista català: “...contraviene un principio elemental del estado de derecho, el sometimiento de todos a la ley”. I per si algú no ho havia copsat ben copsat, va reblar: “Esto es la ley, y no podemos desconocerla ni pasar por encima de ella.”

Dret.

Tant una frase com l'altra són força típiques de tantes de semblants emeses últimament de Madrid estant, en el sentit que obvien, indefugiblement, el concepte de justícia, sense el qual les lleis no deixen de ser tan arbitràries com les mateixes cultures humanes que les inventen: els babilonis, per exemple –talment uns peperos avant la lettre – van escriure els seus codis civils casuístics en pedra; els xinesos tenen un derivat de la llei socialista soviètica; els europeus d'avui fan servir una barreja ad hoc del dret anglosaxó i els codis justinià, napoleònic i alemany; i l'Estat espanyol, una constitució escrita fa 35 anys amb el vistiplau obligatori dels militars.

Regla.

Quan una llei es percep com a injusta la gent se'n sol mofar. Hi ha, per exemple, un proverbi africà que sembla fet a posta per descriure el dilema legal de Catalunya davant una Espanya majoritàriament unionista: “El blat no pot esperar justícia d'un jutjat ple de pollastres”; i el poeta nord-americà Godfrey Saxe podria haver estat pensant justament en la constitució espanyola actual quan va dir, el 1869, que “les lleis, com les salsitxes, deixen d'inspirar respecte en la mesura que sabem com estan fetes”. Però segurament la dita més apta a l'hora de contestar les exhortacions constitucionalistes que tan bé coneixem és la que Martin Luther King va dir quan se li va recordar que les seves activitats eren il·legals (i ho eren): “I tot el que va fer Hitler sí que era legal.” No volem, amb això, comparar el senyor Rajoy amb el canceller psicòpata, de la mateixa manera frívola que segons quins regidors del PP han comparat aquest amb Artur Mas, per exemple. Ara bé, no seria sobrer recordar que una de les primeres coses que Hitler va fer, un cop arribat al poder el 1933 i abans de cometre unes barbaritats força més grosses, va ser recentralitzar el país abolint els lander, és a dir, les comunitats autònomes alemanyes. Tot camí comença amb un primer pas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.