Consulta

Els anglesos, com que són anglesos i a més a més saben que tenen les de guanyar, permeten que Escòcia celebri el referèndum secessionista. Els espanyols són espanyols, tenen interioritzat l'antes muerta que tuya, llegeixen la Constitució com un codi d'honor i ni que sabessin que un referèndum sobre la independència de Catalunya seria severament derrotat no en considerarien la celebració. I això que si la desfeta sobiranista fos un fet podrien exercir la mofa i la humiliació, que també són símptomes de la fatxenderia. Però és que el tràmit previ ja el troben en si intolerable. Com diu David González, més que el resultat.

Fa uns mesos molts manifestaven sorpresa pel fet que CiU hagués abraçat la fe independentista i liderés l'exigència de la consulta. Deien: “Qui ho hauria dit.” Des de fa quatre dies l'exclamació és aquesta: “Qui hauria dit que el PSC s'hi afegiria.” El PSC no està per la independència, almenys com a partit, però ha entès que la consulta s'ha de fer tant sí com no perquè el dilema de seguir a Espanya és al carrer i hi ha una majoria que es vol manifestar en un sentit o en un altre. Hi ha un corrent de fons cada cop més ample que només deixa a banda el PP i Ciutadans. I diria que molts en aquests partits estan ara mateix disposats a anar a la consulta, pel desfici de votar que no.

Jo –no em destrossin– sóc dels que pensen que en primera instància el referèndum no seria guanyat, diguin el que diguin les enquestes optimistes. La campanya seria duríssima i em conec el caràcter retràctil de la gent del país a l'hora de les grans veritats. Ara: jo no em penso personalment encongir sinó comprometre'm perquè la possible derrota en tingui tan disminuït el caràcter que Espanya i el món rebin el resultat amb un tall a la respiració. Espanya intueix aquest perill pulmonar? És possible. Com sigui, no permet la consulta. “La farem no vinculant i sense el cens oficial que l'Estat ens escatima”, plantegen alguns. No és mala idea, no creguin. Podent-hi votar els majors de setze anys i amb Espanya sense entrar-hi a fons ni fent-nos por perquè la veuria com un joc, el “sí” podria ser tan espectacular que la respiració es podria tallar en sec i l'endemà trobar-nos en un altre món per la força dels fets i de les urnes, encara que siguin urnes de cartó.