Puigblanch

En el reportatge Madrid, l'adveniment de la República, inclòs en el llibre Notes per a Sílvia, Josep Pla apunta: “Del senyor Puigblanch en tinc una idea vaga [...], però li tinc una admiració, encara no sé per quina raó. Potser l'admiro perquè era de Mataró, perquè he vist el seu retrat a la façana de l'ajuntament d'aquesta ciutat, perquè visqué les Corts de Cadis, perquè fou un dels autors de la destrucció de la Inquisició espanyola –potser el principal–, perquè tingué conviccions liberals granítiques i perquè visqué exiliat tants anys a Londres, on morí, pobre i solitari.”

El segon centenari de les Corts de Cadis va tenir lloc l'any passat. A Espanya la celebració de l'efemèride es va revestir de pompa, al contrari de la indiferència total que es va observar a Catalunya. En aquest ambient gèlid és explicable que la figura de l'il·lustrat Antoni Puigblanch que va participar en el conclave de Cadis per part catalana no hagi tingut cap mena de reivindicació. No l'ha tinguda ni a la seva ciutat, on dins l'edifici municipal em sembla que no hi ha ningú dels que governen que sàpiga a qui correspon l'efígie de la façana que Pla havia vist, i on les institucions culturals que sí que ho saben han optat per callar i no embolicar-se.

Pla comenta i reprodueix textos del seu “admirat”. Diu que Puigblanch considera que “l'home castellà” s'ha format en un país “que se contentó en envidiar a Aragón la libertad, ayudando a quitársela”. Paraules dures. Segueix Pla dient que Puigblanch, després d'estudiar les inclinacions liberals dels pobles d'Espanya, conclou que els súbdits de Catalunya són els únics que en tenen, tot i que “el catalán mismo, en otro tiempo de carácter tan libre, ha perdido no poco su amor a la libertad después que se halla unido al indolente castellano sobre todo después de los repetidos esfuerzos que ha hecho para recobrarla”.

Quan la República era un ens en construcció, amb Catalunya volent-se governar, Pla evoca el Puigblanch de l'època de les perruques i el rapè que amb el llibre La inquisión sin máscara va contribuir efectivament a l'abolició dels sants tribunals i amb altres escrits es va preocupar per la llibertat del seu país. Em sembla que la Catalunya preindependent o preconsultiva que necessita referents no hauria tampoc de negligir-lo.