El cinèfil Torres-Dulce

Anys abans de ser fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce era un dels participants habituals de les tertúlies de José Luis Garci a ¡Qué grande es el cine!. Sabia que era fiscal, però primer, doncs, el vaig conèixer com a membre d'aquella secta de cinèfils que sortien a la televisió sense haver-se tret la naftalina per exclamar: “¡Oh, qué plano!” Després he sabut de la seva vinculació a una altra secta, l'Opus Dei, i que també pertany a un club londinenc de devots de Sherlock Holmes. Aquesta dada és important perquè Torres-Dulce és el coguionista de Holmes & Watson. Madrid days, de moment l'última pel·lícula de l'inefable Garci i en la qual el detectiu i el seu col·laborador, a la hipotètica recerca de Jack l'Esbudellador, fan una estada en un Madrid galdosià i tertulià que el cineasta i el fiscal evoquen amb nostàlgia. Holmes i Watson, convertit en un faldiller, hi parlen un madrileny castís en uns diàlegs pomposos sobre la maldat i la corrupció que conviden a establir paral·lelismes amb l'actual situació espanyola. Així és que, a través d'aquesta ficció, Torres-Dulce es preparava per combatre la corrupció, se suposa que amb l'ajuda del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que, per encarnar el seu besoncle Isaac Albéniz, apareix al film de Garci amb la barba postissa més ridícula de la història del cine.

Aquest paladí de la justícia ha convidat recentment Martín Rodríguez Sol a dimitir del càrrec de fiscal de Catalunya. Això, però, és poca cosa. Per les seves tímides declaracions a favor del “dret a decidir”, Rodríguez Sol mereix un càstig exemplar: veure deu vegades Holmes & Watson. Madrid days, perquè, si només en fos una, es podria afartar de riure. I, per completar la pena, la lectura de Jinetes en el cielo, l'assaig de Torres-Dulce sobre la “trilogia de la cavalleria” de John Ford: Fort Apache, La legió invencible i Rio Grande. ¡Qué grande es el fiscal del estado!