L'atac

El diputat del PP Enric Millo deia l'altre dia per la ràdio que el recurs que el govern de Madrid, govern del PP, ha presentat al Tribunal Constitucional perquè impugni la declaració sobiranista del Parlament del qual Millo forma part no és un atac a Catalunya, als catalans o al Parlament que els representa, sinó al contrari: és una defensa de Catalunya i dels catalans, de la Catalunya i dels catalans que no se senten sobiranistes. Està democràticament ben vist. ¿Que el Parlament de Catalunya aprova qualsevol cosa que deixa en minoria el grup del PP? Que vingui el govern de Madrid i ho impugni.

El dia de la constitució del nou Parlament jo hi era i vaig observar que a l'hora de cantar Els segadors una part dels diputats del PP es mantenien amb la boca tancada. Com que en política no se sap mai i aquell parcial mutisme podia contenir una càrrega expressiva vaig anar-ne a demanar notícies a Millo. Em va negar que l'absentisme interpretatiu hagués tingut lloc, va dir que els seus diputats havien cantat com un cor compacte i va afegir: “Però és clar, vostè és periodista i com a tal diu mentides.” Jo ja sé que molts polítics i molta gent que no ho és situen els periodistes en el rengle dels que no diuen la veritat però mai m'ho havien dit tan clarament i a la cara. Em va estranyar perquè jo havia conegut un Millo cordial i assequible. Però l'entenc: quan pretens destruir per dintre i deixar inservible la institució de la qual formes part és normal i comprensible que aflori el nerviosisme i que no toquis vores i vagis venut pels passadissos dels passos perduts. Passo per alt l'exabrupte, diputat Millo.

Perquè es tracta, ja està vist, de desprestigiar el Parlament i les institucions del govern propi. Alícia Sánchez-Camacho, cap jeràrquic de Millo, ha renunciat a l'escorta dels Mossos perquè es refia més de la Policía Nacional. Sobre aquest fet, i tractant-se d'una senyora tan loquaç i expansiva, se'n podria fer molta broma en benefici de la tranquil·litat del cos policial català, però ja veiem per on va de perillós. La intenció és escampar en l'opinió pública desconfiança en la policia catalana. Missatge entès: amb un Parlament recurrible, amb una policia sospitosa de parcialitat, també judicialment, aquest país no és viable sense la tutela sempre d'Espanya.