Ca montes
Objectes perduts
No ho he entès mai, però
hi ha gent que aterra i es deixa les maletes a la cinta de recollida
Segons la informació oficial a l'aeroport de Barcelona, l'any passat es van perdre a la instal·lació aeroportuària uns vint mil objectes –exactament 20.060–. Estem parlant de les coses més variades. Des dels més previsibles, com ara ordinadors o mòbils, fins a alguns de ben sorprenents, com seria el cas de petits mobles, joies o pastilles. O maletes! No ho he entès mai, però es veu que hi ha gent que aterra i es deixa les maletes a la cinta de recollida. Ep!, i això sense comptar amb la petita, o no tan petita, fortuna que són els diners extraviats. Es veu que apareixen bitllets de tota classe de divises per dins de tota mena d'objectes, com ara bosses, roba, maletes, etcètera. I que quan els sumes fan patxoca.
Vint mil objectes en un any és molta andròmina junta. Per més petits que siguen. Són objectes que ocupen quilòmetres, reals, d'estanteries, la gestió dels quals m'asseguren que és un veritable maldecap. Oimés perquè, de nou, segons les fonts oficials, només un divuit per cent dels objectes són recuperats pels seus propietaris. La xifra té motius comprensibles. És evident que si tornes a Barcelona al cap de pocs dies, anar a fer un cop d'ull a l'oficina d'objectes perduts té un cert sentit, però que en canvi si te'n vas i ja no tornes el més fàcil és que ho deixes córrer. Que ho deixes córrer i que li passes el problema als encarregats d'objectes perduts. Obrim aquella bossa a veure si trobem alguna pista de qui és l'amo? Engeguem l'ordinador a veure si trobem el correu electrònic del despistat? No és fàcil l'elecció, no. El risc de veure el que no toca existeix i és ben concret.
La cosa que em deixa més estupefacte, però, és la llista d'en quin lloc la gent extravia les coses. Llista el lideratge indiscutit de la qual és al control de policia. Em direu que és lògic perquè allà és on et despulles, et fan allò d'haver de posar en dues o tres safates els diversos objectes que tragines. Ho entenc. Però no creieu que, dit tot això, també és una gran paradoxa que siga precisament al control on es perden les coses?
