Senyores i senyors di(im)putats
“S'imaginen vostès que els metges tardessin vint anys a fer la diagnosi? Doncs això és el que ens passa a la justícia. I ho trobem normal”
Com que només el mateix imputat (es digui Pujol, es digui Crespo, es digui Fernández o es digui Falcó) sap en realitat què ha fet i què no ha fet, és prou complicat posar-se ara a defensar si hem d'anar jugant o no al joc de les cadires a l'hemicicle del Parlament de manera que vagin entrant nous diputats a mesura que els actuals vagin essent imputats i hagin de dimitir. De moment, tots es queden. I això és el que han de fer si tenen el convenciment absolut que són innocents del tot. Però si no, no. Que es quedin només si n'estan convençuts del tot. I del tot vol dir del tot. Perquè aquestes teories que alguns potser no són innocents del tot o que potser només són mig culpables d'alguna cosa, a mi no em serveixen de gaire res. Hauria de ser com els embarassos. O n'estàs o no n'estàs. I si no n'estàs, defensa-ho a ultrança. Perquè si menteixes, no tinguis cap dubte que al cap d'uns mesos se't veurà la panxa i no ho podràs amagar. Aquí el problema és que ens passa com amb el Barça, que tots ens hi atrevim, i que ens atrevim a dir no només si aquest està o no està embarassat sinó fins i tot de quants mesos està. Els partits, que serien els pares de la noia, no sé si ho haurien de saber, si està o no embarassada. Però si ho saben, amagar-ho és pitjor. Perquè acabaran fent un paper ben galdós intentant dissimular una cosa que no es pot dissimular. De moment, tenim uns quants jutges fent diagnosis a primer cop d'ull i tot el poble esverat de tants embarassos. Però a mi el que em faria falta seria un test més fiable i, sobretot, alguna ecografia. I ja saben vostès que a la justícia a vegades les ecografies les fan amb vint anys de retard.
