La diana

Qui llanci la primera pedra que estigui net de culpa, es diu ja al món bíblic. Ara, en els greus fets d'imputació de diputats catalans, de partits que donen suport al dret a decidir, hem d'estar a l'aguait i no fer el joc a aquells que són corruptes per sistema, amb sobres o regals, fons de rèptils o actuen com genocides vers la nostra llengua i cultura en accions de discriminació lingüística increïbles al segle XXI. Recordem que en el cas Munar i Unió Mallorquina, els defensors de la més estricta actuació vers la corrupció del món illenc, de l'espai nacionalista i progressista de l'illa, sense voler van ser la joguina perfecta perquè el PP obtingués majoria absoluta i pogués avançar en el seu projecte cultural d'escapçar la llengua catalana a partir de la minorització a les escoles, administració, universitat, etc.

Cal, però, no ser enze. Totes les responsabilitats que calguin als nostres, només faltaria! I que prediquin amb l'exemple, però al costat dels crims del GAL, de la X sempre negada per Felipe González i per ministres i càrrecs que estaven en ell i ara són peixos grossos del PSOE al govern, partit o Congrés de Diputats, els pecats dels nostres són un got d'aigua. Condemno absolutament qualsevol actuació impròpia, però que no ens vulguin donar lliçons de moralitat periodistes a sou, violents personatges polítics falsos, ho són els qui neguen el dret a decidir de tot un poble amb l'argúcia d'una legalitat feta a base de sabres i sota l'ombra dels tancs.

Hem de construir un país nou, lluny, molt lluny dels Bárcenas i Gürtel, dels tan anomenats sobres no precisament buits i descantar les delacions fetes amb gravacions del presumpte Camachogate, dels presumptes implicats en fets foscos com Bárcenas, Urdangarin, la Corina amiga del rei i mils de despropòsits més. Per fer això hem de sortir de la seva diana. No els hem de donar material i potència de foc destructiu. No hem de fer de ximples companys de viatge en les seves acusacions, calúmnies i desprestigi general dels nostres polítics. És la tàctica de la Inquisició, un ADN espanyol de segles i, sembla, pels segles. No ens hem d'apuntar al joc de disparar contra Navarro o Duran o vés a saber contra qui. Un i altre ara, en aquest moment, estan actuant en els seus partits, PSC i UDC, a favor del país. Empenyen cap al dret a decidir, un principi democràtic sense màcula. Qui prodest? A qui beneficia aquesta actuació, als qui volen que el procés de la sobirania de Catalunya vagi pel pedregar. Un munt d'incauts, de gent que critica i critica amb tota la bona fe del món perquè creu que la política es fa amb guants, tovalló i estovalles de fil, són instruments dels qui els mouen com titelles al seu profit, ergo FAES, Fundació Pablo Iglesias i organismes on intel·lectuals, periodistes i publicistes espanyols defensen només els seus interessos. Banca, finances, empreses, diaris i tot l'entramat constitucional propi, d'ells.

En Duran ha anat més enllà del que hom deia, en política es mesuren els actes i no les intencions. Igual podem dir d'en Pere Navarro. Al PSOE dels González i Guerra els anaven com l'anell al dit els bons nois, els xicots fins de casa bona que es feien d'esquerra. En Raventós, tan bon jan, un Serra que representava els fills de la Lliga en modern, uns Corbacho o Chacón que llepaven dia sí dia també la Castellana. O fins i tot una colla de postmoderns que bevien i suraven de i amb les seves editorials. Això sí, en castellà, l'idioma de l'Estat. Del funcionariat que feia mèrits per tocar una mica de Congrés i de vegades fins i tot cuixa de Rei. Ara, això s'ha acabat, una generació nova irromp en un país que ja no és el dels de sempre, la natural de la Catalunya profunda, la culta defensora de la igualtat i justícia. Ara surt gent de Terrassa o de la Franja, de barris, pobles i ciutats que els diu prou. Vol decidir el futur. I la nostra feina és diferenciar el gra de la palla, no deixem que facin diana als nostres, als qui creuen en la democràcia, ens facin més o menys gràcia. Ells sí saben disparar al cap de les dianes o al cor. Des de la catalanitat i la justícia hem de ser llestos i només apuntar a les urnes i els vots.