Ull de peix
Pep Guardiola
No m'agrada pensar que som molt més provincians del que voldríem
Conec el Col·lectiu Wilson només d'oïdes. Pel que sé, està format per professors sobretot vinculats al món de l'economia. Doncs bé, m'ha arribat que en un acte celebrat a l'hotel Majestic, hi va comparèixer Pep Guardiola, que es va situar entre el públic. En aquest acte, alguns savis del país i de fora del país explicaren els avantatges que tindria Catalunya amb un estat propi, i també van dinamitar les mentides i tergiversacions que hom pot sentir i llegir cada dia a diversos mitjans. Fantàstic. Ara bé: que hi fos Pep Guardiola i que en aquest acte s'hi declarés clarament independentista, no és notícia? Com és que no ocupava els informatius ni hi va haver cap titular? Una persona tan mediàtica com Guardiola? Encara més desconcertant: com és que l'únic mitjà televisiu que se'n va fer ressò va ser Intereconomía, i especialment el seu grotesc programa Punto pelota? Si estic equivocada, sisplau, desmentiu-me, perquè les explicacions que se m'acudeixen sobre aquest silenci no m'agraden gens. No, no m'agrada pensar que som molt més provincians del que voldríem; que hem mamat durant massa temps determinats símbols. No entenc que Fernando Alonso sigui seguit amb un fervor que no correspon a les seves proeses, ni que el Barça cedeixi quasi tota la seva plantilla a la selecció espanyola (amb els riscos que això comporta) sense que hi hagi protestes multitudinàries. O que acceptem que el bilingüisme és un regal d'Espanya, com diuen tots els colonitzats.
Encara pitjor: els mitjans espanyols (que, de fet, representen el pensament espanyol) detesten Angela Merkel amb una ràbia que em commociona. S'han adonat que la Merkel no és la causa dels nostres maldecaps, sinó l'efecte? Recorden per què hi ha crisi? Ha estat la Merkel qui ha construït la trama Gürtel o ha alliçonat l'incombustible Bárcenas? Algú posa en dubte que s'ha robat, s'ha rigut, s'ha balafiat i s'ha saquejat entre advertiments de la Unió Europea i sense el més mínim pudor?
Odiar la Merkel és propi de l'altivesa irracional del “caballero de la mano en el pecho” i de la tendència a l'autarquia. Odiar-la des de la sofrent Catalunya és pur provincianisme. I això em fa por.
