Tenim raons

Tot just fa una setmana vam tenir la sort de compartir les raons i els arguments que els integrants del Col·lectiu Wilson van tenir l'encert d'oferir-nos durant la seva estada a Catalunya. Sis catalans, tres doctors per Harvard i tres pel Massachusetts Institute of Tecnology, explicant de forma raonada i fonamentada la necessitat i la viabilitat d'una Catalunya independent.

Durant els darrers mesos hem patit desraons projectades des d'àmbits diversos de l'arquitectura politicoinstitucional de l'Estat espanyol. Amenaces catastròfiques que parlen d'una Catalunya aïllada d'Europa i del món, amb les arques buides, sense expectativa de futur, incapaç d'assumir les despeses pròpies d'un estat propi. Paradoxalment, aquestes veus no han fet res més que dibuixar de forma bastant precisa la situació actual de Catalunya. Una situació derivada de la dependència d'un estat predemocràtic incapaç de modernitzar-se. Un estat que carrega de raons l'independentisme perquè es manté immòbil en l'afirmació, per la via dels fets, que la Catalunya d'avui és d'Espanya però no és Espanya. Per això és enormement il·lustratiu, dins i fora de Catalunya, que sis exponents catalans de l'excel·lència en el pensament dibuixin de forma acadèmica, amable i profundament raonada el futur estat català.

Saber que el dret internacional no prohibeix un procés d'independència i que aquests processos són habituals en la història recent i que la mateixa vella Europa difícilment pot trobar arguments jurídics per oposar-s'hi; saber que la nostra pertinença a la Unió Europea és una oportunitat per a Europa. Saber, fins i tot, que només una lectura miop i restrictiva de la mateixa Constitució Espanyola els impedeix veure la legitimitat d'una consulta. Raons per entendre la independència com una oportunitat per a la necessària regeneració democràtica i per repensar l'eficàcia i l'eficiència del sector públic. Entendre que la legitimitat del procés que vivim neix del procés d'autodeterminació que en certa manera ja va culminar el proppassat 11 de setembre i que continua empenyent de baix a dalt. Entendre, finalment, que les raons econòmiques són tan clares i diàfanes que la pregunta no és si hi ha vida amb la independència sinó que amb la dependència no tenim cap futur que pugui garantir el benestar de la societat catalana.

En el decurs del sopar posterior a la magnífica taula rodona organitzada per la Fundació Catalunya Oberta em va venir al cap una frase del president de la Fundació CATmón, Víctor Terradellas, extreta d'una entrevista publicada en el darrer número de la revista Catalan International View: “Europa i el món sencer han de viure amb naturalitat les dinàmiques de transformació i millora amb què es doten les societats humanes.” Perquè finalment estem parlant d'això: de l'absurd que significa oposar-se a l'evolució i l'avenç a què qualsevol societat humana té dret a aspirar. Per fer-ho ens cal assumir, amb la mateixa naturalitat i honestedat, dues prèvies imprescindibles per entendre el moment actual en què vivim. En primer lloc, assumir que Catalunya viu una situació greu de conflicte amb Espanya. I, tot seguit, entendre que hem apostat per una via radicalment democràtica i essencialment pacífica per resoldre'l.

Som, per tant, una societat madura i conscient del moment polític que vivim, i precisament per això la majoria de la societat catalana proposa una via per sortir d'aquest atzucac a la qual no es pot oposar cap argument raonable: l'exercici del dret a decidir.