‘Quid prodest'?

Davant d'una situació difícil d'entendre, cal rescatar la vella màxima del dret romà i demanar-se a qui beneficia. La situació econòmica d'Espanya ha estat el resultat d'una política econòmica nefasta, inclús pels paràmetres de Zapatero. De fet, no s'entén que gent aparentment ben formada com ara Rato, Solbes i Montoro ho puguin fer tan rematadament malament. Tantes neurones per inflar la bombolla, ignorar-ne la punxada i seguir invertint fins al dia d'avui en l'economia no productiva.

L'esclat del cas Bárcenas podria aportar una mica de llum a les motivacions de tot plegat. El públic tendeix a fixar-se en l'anècdota, els famosos sobres o el confeti de la ministra. Ara bé, el més interessant és la llista de presumptes donants (Sacyr, OHL, FCC, Rubau,...). Aquesta llista correlaciona perfectament amb els pocs beneficiaris de la delirant política econòmica practicada a Espanya encara avui.

S'ha de provar que aquestes aportacions es fessin i, en cas afirmatiu, veure si eren legals o no. En qualsevol cas, és impactant veure que la immensa majoria són constructores que tenen l'Estat com a principal client. Un client que tolera desviacions pressupostàries de múltiples en l'obra pública, que promulga lleis de contractació d'obra civil que li són adverses i que aboca diners que no té en infraestructures inútils. Aquesta presumpta connivència entre política i constructors hauria costat molt més que els anecdòtics sobres i seria el que ha portat Espanya a la ruïna.

Com deia un professor d'economia que vaig tenir, no hi ha res gratuït. Tot el que beneficia algú perjudica algú altre. Si preguntant-nos a qui beneficia tot plegat, la conclusió és clara, llavors cal rematar amb la gran frase de Pla: “I tot això, qui ho paga?” Doncs tots nosaltres, i de manera prou cara.