Escòcia

El president del govern espanyol va aprofitar l'altre dia la visita del premier britànic per dir que Catalunya i Escòcia són molt diferents. No serem nosaltres els que li portin la contrària. A Escòcia hi ha el llac Ness, on es passeja un monstre del qual, per cert, fa temps que no en sentim cantar ni gall ni gallina, i aquí tenim l'estany de Banyoles, on es limiten a nedar quatre oques; a Escòcia els senyors vesteixen faldilles de quadres i toquen el sac de gemecs quan és festa, i aquí ens posem la faixa o les espardenyes i bufem la gralla o la tenora pel mateix motiu; a Escòcia han adoptat majoritàriament l'anglès i aquí ens mantenim en el català; a Escòcia hi ha una consulta convocada, i aquí no n'hi ha perquè el president espanyol, al contrari del britànic, no la veu legal ni la veu de cap manera.

La visita del mandatari britànic a Madrid va coincidir amb la mort de la seva antecessora, Margaret Thatcher, i el president espanyol es va veure obligat a adreçar unes paraules de condol, que devien ser sentides perquè el partit del nostre governant sempre ha projectat una admiració certa per l'anomenada Dama de Ferro i les seves retallades avant la lettre. Doncs bé, fixin-se si hi ha diferències entre Escòcia i Catalunya, i també entre Espanya i la Gran Bretanya, que la Thatcher, la de ferro, la de la guerra de les Malvines, l'admiració de la dreta espanyola, mai no va posar en dubte que Escòcia fos una nació amb dret de decisió.

Abans, quan venien mandataris britànics se'ls feia una mica de morros pel fet de sostenir a Gibraltar “l'única colònia d'Europa”. L'altre dia, que jo sàpiga, Gibraltar es va mantenir en el més estricte mutisme. És clar. Ara imaginem que Madrid reclamés Gibraltar i que Londres decidís dirimir-ho permetent als habitants de la roca meridional expressar en referèndum si volen ser una comunitat autònoma d'Espanya i circular per la dreta o una entitat britànica. Com que passaria com en el recent referèndum de les Malvines, on cap d'aquells altres meridionals va voler ser argentí, Madrid no parla de Gibraltar, sinó que parla de Catalunya per dir que no és com Escòcia. Ho és tan poc que, segons sembla, allà el resultat del referèndum serà decebedor per als partidaris de la secessió i aquí podria causar un disgust als que hi són contraris.