CiU i ERC juguen al pòquer
“A Madrid són tan intel·ligents que no només ens ofeguen sinó que, a més, aconsegueixen que gràcies a això sembli que el pacte trontolla”
En el fons, tota aquesta discussió sobre els pressupostos em mareja. CiU i ERC, molt educadament i civilitzadament, es tiren els plats pel cap i a bona part dels electors això ens produeix un cert esgotament. Jo no sé qui té raó en aquest conflicte, si té més raó CiU o si té més raó ERC. Perquè de raons n'hi ha per a tots els gustos, i tan cert és que a ERC ara li tremolen les cames tot i que fa cent dies ja sabia on es ficava, com que hi ha dies en què el compromís de CiU de fer una consulta peti qui peti a vegades també sembla que trontolli. CiU vol que ERC aprovi els pressupostos i ERC vol que CiU posi data per a la consulta. Molt bé. Però que tinguin clar que mentre convergents i republicans juguen la partida de pòquer correm el perill que ara que ho teníem ben encarrilat tornem a perdre la brúixola. Algun preu pagarem. A CiU i ERC els toca jugar un paper ben galdós: pactar una retallada inassumible i, si tot va bé, al cap de poc convocar una consulta i demanar als mestres, metges i mossos retallats que surtin al carrer i hi votin que sí. Complicat. I el més paradoxal de tot: a Catalunya CiU i ERC es barallen (educadament i civilitzadament, insisteixo, que de moment guarden les formes) quan en realitat la culpa és de Madrid. La clau de l'aixeta és allà, encara no sabem si l'obriran o no i ja sembla que el pacte trontolli. La tisorada que ve és tan bèstia que jo, entenguin-me, no sabria dir quina diferència hi ha entre retallar tres, quatre o cinc mil milions. Això és com si t'amputessin una cama sense anestèsia i el metge et preguntés si et fa mal, si et fa molt de mal o si et fa molt i molt de mal. Francament, jo el que vull és salvar la cama.
