Geoestratègia

El procés sobiranista de casa nostra comença a relacionar-se amb la geoestratègia en el conjunt de l'àmbit europeu. Fa uns setmanes, el diari anglès The Times va publicar un article, demolidor contra les legítimes ànsies sobiranistes del poble de Catalunya, del periodista Matthew Parris (es veu que aquest senyor té casa a Catalunya però no ens estima massa) en què el fil argumentatiu era que Catalunya és una bomba de rellotgeria més gran que Xipre, perquè en la mesura que pugui assolir la seva independència podria deixar de sostenir econòmicament l'Estat espanyol. Això és una opinió, d'un periodista i d'un diari profundament unionista, que ens adverteix, posa el dit a la nafra en el sentit que cal més treball diplomàtic i molta més pedagogia, tant del govern –sobretot– com dels partits polítics i la societat civil, per explicar correctament, amb pèls i senyals, a Europa que el procés d'alliberament nacional català (que també hauria de ser de canvi social, per avançar cap un país millor en transparència democràtica, per tal de combatre, amb més efectivitat, la brutal i anihiladora corrupció) no va en contra de ningú, sinó que el que pretén és donar una sortida digna i democràtica a un contenciós que fa massa anys que existeix. De fet, el procés sobiranista català hauria de representar una reestructuració del poder polític i econòmic de la península Ibèrica per tal d'aconseguir més equilibri dintre d'una interdependència europea.

No hi ha dubte que, ara i aquí, és urgent trencar la idea perversa dels sectors unionistes que un procés de secessió augmentaria la inestabilitat geoestratègica del sud d'Europa. No és fàcil, però és indispensable que en el discurs independentista s'esmenti que aquest procés no és, de cap de les maneres, anticastellà o antiespanyol, sinó que, fins i tot, un estat propi català haurà de tenir i podria tenir, necessàriament, bones relacions amb els seus veïns, per tal de fer sentir la veu del sud de la Unió Europea a Brussel·les, en qüestions tan importants com ara la flexibilització del dèficit o les polítiques d'ajudes al cultius propis, a l'agricultura mediterrània. Tornant a l'article de The Times, és de justícia esmentar que conté un part positiva, ja que demana al president del govern central que autoritzi el referèndum, tot i que fa una mica de trampa en plantejar tres opcions de vot, en comptes de formular una pregunta ben clara i entenedora.