Desclot
Cims borrascosos
Dilluns passat, segons diuen els laberints digitals, Mariano Rajoy va cridar a capella monclovita Isidre Fainé i Javier Godó. La rumorologia que alimenta la política en aquest país –pobra política!– fa córrer la brama que el president interí els va prometre un finançament per a Catalunya “just” i “digne”. A canvi, diuen les hipòtesis menys temeràries, Rajoy va demanar a Fainé i Godó que es mantinguin en les posicions. És obvi que el financer i l'empresari representen molt en aquest país. Una classe i un poder hegemònics. Rajoy representa molt també... encara. El problema de les promeses d'un president espanyol és que només Aznar, agradi o no, que no agrada, les complia. Zapatero és aquell que va prometre acatar l'Estatut ixent del Parlament. Mariano Rajoy ha rebentat el seu programa electoral i això no li ha fet perdre la cara de bleda innocent. I encara un altre, de problema. El president espanyol depén en tots els fronts de la Unió Europea. Fainé i Godó farien bé de només atendre requeriments d'Angela Merkel. A Berlín.