L'administració local, ara

Arran de la crisi econòmica, moltes administracions, per no dir totes, s'han situat en el punt de mira de l'opinió pública. En qualsevol cas, i al meu entendre, de manera injusta, s'ha volgut estendre una imatge molt dolenta de l'administració local. Crec que això no és casual, i que respon a una voluntat dirigida de distreure els ciutadans, fent-los creure que la solució dels problemes de l'administració està centrada en resoldre els excessos locals. És obvi que la proliferació d'organismes resulta desaconsellable, i que l'administració local també ha de millorar en eficàcia, però també resulta del tot demostrable que, de totes les administracions, la local és la més eficient i la més propera als ciutadans. I, a més, com més petits són els municipis, millors són les seves dades tant d'endeutament com de gestió pressupostària.

Darrerament, però, amb l'únic argument del sobredimensionament administratiu i de la seva manca d'eficiència, hi ha qui d'una manera simplista pretén suprimir, sense més ni més, totes o gairebé totes les estructures administratives i polítiques existents, sense tenir en compte ni el model de país ni els serveis que cal o que no cal prestar, ni les conseqüències reals i efectives d'aquests canvis. D'altra banda, també sorprèn que en l'actual context encara hi hagi veus que pretenguin el manteniment d'unes estructures sobredimensionades que, fins i tot essent sostenibles, no estan justificades. A tot això, s'hi ha sumat, en les darreres setmanes, l'aparició d'una proposta de reforma de la legislació bàsica de l'Estat en matèria local. Aquest projecte, que neix amb el pretext de la crisi i el necessari ajust financer, suposa en realitat una voluntat recentralitzadora inacceptable que, en el cas de prosperar amb l'actual redacció, fulminaria les competències pròpies de Catalunya en algunes matèries i suposaria un atac en tota regla al principi d'autonomia local. La reforma estatal pretén sotmetre tots els municipis a una revisió del cost dels serveis per habitant, elevant la prestació dels serveis a les Diputacions en tots aquells que superin aquest preu mitjà. Algú creu que podem equiparar els costos per servei/habitant d'un petit municipi de muntanya als que té una gran ciutat? Per pura lògica, sempre resultarà més car prestar els serveis bàsics a les poblacions amb pocs habitants. Si la reforma estatal no respectés les competències exclusives que la Generalitat ostenta en la matèria, es podria arribar a l'absurd que 188 dels 211 municipis de les comarques gironines, tot i disposar de recursos per a gestionar els seus serveis, en patissin la usurpació.

Catalunya treballa des de fa molts mesos en la seva pròpia reforma, que pretén impulsar mesures de millora i eficiència del món local, clarificar competències i eliminar estructures sobreres, fomentar la coordinació de tots els actors locals i desenvolupar el nostre estatut, però salvaguardant, sobretot, els principis d'autonomia local, de subsidiarietat i de diferenciació dels territoris i els municipis. Catalunya, com a nació, no es pot resignar a convertir-se en una simple regió espanyola, i per això mateix no hem de deixar imposar un model que no ens és vàlid, ni tampoc podem renunciar a la participació dels municipis en assumptes tan importants com la salut o l'educació. Catalunya ha d'aprofitar aquest context per a impulsar una reforma important de l'administració local, que la faci encara més eficient i més sostenible, i que respongui a les necessitats. Crec sincerament que la reforma impulsada per la vicepresidenta Ortega ho aconsegueix. És convenient una reforma local? Ho és. Ara bé, que no ens imposin una reforma des de Madrid que ni ens aportaria cap millora ni cap estalvi. No ens espatllin el que funciona, i deixi'ns millorar a nosaltres des del coneixement, des de la proximitat i des de les nostres competències exclusives. I sobretot, no ens facin combregar amb rodes de molí. Saben què passa? Que nosaltres tenim les dades. I les dades demostren que l'administració local a Catalunya, si bé pot millorar, compta amb una notable gestió, a anys llum de la de l'administració estatal.