Que insultin

Em retreuen que em falta punch, que entretingut en les cosetes del cada dia, en el costumisme i en si són molls o són rogers, no em veuen actuar en les grans polèmiques que s'entaulen. “¿No ha sentit dir que ens insulten?” ¿Amb més enginy que Quevedo? “Hi ha un dissenyador que ens ha dit nazis, i una televisió de Madrid hi ha insistit.” Sap què passa? Que no sé què dir-hi. I si ho intento, si m'hi esforço, tot el que em surt és repetitiu, mastegat, recremat, pa d'ahir, tant si em decanto per la ironia com per la indignació neta i pelada. Senyal que ja ho tinc tot dit, que ens ho tenim tot dit. Avui a l'estanc un senyor deia: “Ja m'agrada que em diguin Jaume, però és que em dic Xavier.” “I això a què treu cap?” A res però m'ha fet gràcia, són les coses que em fan gràcia. El costumisme, els molls i els rogers, el missal de la meva besàvia. Li he parlat mai del missal de la meva besàvia? Un dia d'aquests m'hi posaré. De debò: admiro i trobo necessaris els que conserven la capacitat per discutir amb els redactorets d'una televisió de Madrid o amb un dibuixant de mascotes –en Francesc Canosa ha produït sobre aquest últim un text molt enginyós–, però a mi l'exercici d'anar com gat i gos amb aquesta gent m'ha exhaurit les existències. Rusiñol afirmava que els militars amb el pit ple de medalles li feien pensar en les botigues de poc gènere, que tot ho posen a l'aparador. Tampoc no té a veure amb el que diem, però m'ha vingut al cap. O potser sí que hi té a veure. L'escriptura automàtica té cops amagats. Ja ho va dir Freud i ho va exercitar Dalí. Vostè que m'interpel·la: ja sap que a Madrid hi ha una gran exposició de Dalí vinguda de París que no ha passat ni passarà per Barcelona ni per Figueres? “No se m'hi ha perdut res, a Madrid.” Ara l'escolto: que les exposicions de París a les quals hem aportat quadres puguem veure-les a Barcelona. Madrid, Madrid, quina mania amb Madrid, quines ganes tot el sant dia d'estar pendents del que diuen i pensen a Madrid. Si no aturem la pràctica, serem sobirans i per inèrcia ens faltarà Madrid. Miri què diu pel Twitter el senyor Jordi Pasqual, a qui no conec: “Brasília, Johannesburg, Beijing, Mèxic DF, Istanbul, Djakarta... el futur del nostre país es juga sobretot aquí.” I a París, Londres, Roma... i que vagin insultant.