Consulta

Els que en nom d'un article de la Constitució espanyola esgrimeixen que la consulta sobiranista de Catalunya s'hauria de celebrar a escala estatal i no només circumscrita al Principat, trobo que no diuen res d'absurd.

Ens podríem endur una gran combinació de sorpreses. Podria ser que a Catalunya guanyés el sí a la independència i, a Espanya, el no. En aquest cas, que és el que molta gent deu trobar el més probable, “el problema catalán” subsistiria amb més força que mai, la imposició de la majoria no seria possible i alguna solució s'hauria de trobar, sent l'expeditiva no descartable. Seria curiós observar de quina campanya seria resultat el no espanyol. ¿D'una de feroçment anticatalana? A banda que si tant ho fos hi hauria el perill que sortís el sí, ja ens ho hauríem dit tot i la convivència seria irrecuperable. ¿D'una de llançament de floretes i carantoines? Els comprometria molt i per sempre, sobretot si a Catalunya el sí quedés curt o molt curt. Si sortíssim de la consulta –una consulta legalíssima, constitucionalíssima i amb observadors internacionals– havent sentit dels espanyols que som els millors i que ens donaran l'oro i el moro i que a partir d'ara serem amiguets i no ens insultaran mai més, naturalment haurien de complir. O mantenir-se callats durant molts anys empassant-se les seves paraules, i deixar-nos fer.

Ara suposem que a Catalunya surt el no i a Espanya el sí. No em mirin d'aquesta manera: en els referèndums no es pot descartar mai res, tal com la història dels nostres recents plebiscits demostra. Nosaltres volent-nos quedar per vés a saber quins motius –el vertigen d'última hora, l'eficàcia de la campanya espanyola i internacional– i els espanyols volent-nos fer fora. Em sembla que seríem independents tot i la pròpia negativa pel procediment d'expulsió. Si els dos bàndols diguessin no, tornem al punt on érem: el de les carantoines espanyoles d'obligat compliment. Si tots dos diguessin sí, no caldria parlar-ne més. Facin les composicions que vulguin: les que no duen a la independència duen a unes cotes d'autogovern i tranquil·litat mai vistes que seria com si la independència fos un fet real.

Els atabalo? Considerin que són els comentaris de la nit de l'escrutini, només que avançats uns mesos.