Ull de peix
Qui té por del País Valencià?
Què tenen contra l'adjectiu?
Què els desagrada del mot?
Per què els desagrada el mot País? Què tenen contra l'adjectiu Valencià? Quines ordres ha rebut el PP valencià per desactivar l'ona expansiva del nacionalisme? Donen per perdut Catalunya (Wert és un fracassat d'antuvi, com ho va ser Arias Cañete, que anava a aconseguir el Plan Hidrológico “por cañetes”, ja m'enteneu) i corren a salvar el País Valencià, les Illes i la Franja? Una ofensiva tan coordinada contra la llengua té alguna altra explicació?
Mentre els tòpics més tronats sobre el País Valencià continuen circulant, ves per on, hom fa un acte vandàlic (el quart) a l'estàtua de Vicent Andrés Estellés, a Burjassot. No hi ha detinguts.
Si voleu espolsar-vos els tòpics sobre el País Valencià, us recomano un llibre que és un pur exercici d'intel·ligència: Josep Guia. L'independentisme complet, una entrevista realitzada per l'admirable Núria Cadenas. A més d'ameníssim, sabrem de debò què és això que alguns creuen un apèndix, d'altres pensen que ja s'ho faran i d'altres diuen que fora les falles i la paella no hi ha res més que les imatges xocants de Rita Barberá o Paco Camps. Guia ens explica que la famosa “batalla de València” (contra la llengua) no s'ha de dir “batalla”, perquè “quan uns peguen i els altres ens defensem, no és batalla sinó persecució”. I denuncia: “La mirada reduccionista sobre el País Valencià és força comuna i no ajuda gens a comprendre què hi passa.” I assegura que Espanya és conscient del potencial d'uns Països Catalans units. Com a bon medievalista (és matemàtic i lingüista: ho sap tot, doncs), diu que Espanya n'és més conscient que nosaltres: “Durant la guerra dels Segadors, per exemple, des de la cort es pagaven frares propagandistes per a predicar per tot el País Valencià (en català, és clar, la llengua del poble) a fi que no es produïra l'adhesió dels valencians a la revolta.” I destaca: “La lluita per la independència navega amb dos rems necessaris: la mobilització popular (el principal) i la lluita institucional.”
El llibre està impecablement editat per una petita editorial, Malhivern, que creu més en la qualitat dels llibres que no en la seva mercantilització. Bravo.
