Aznar
“No sé per què hi ha tant d'esverament amb l'entrevista d'Aznar. Si la seva tornada és la millor notícia que ens podia donar!”
Jo no sé per què hi ha tant d'esverament amb l'entrevista aquesta en què Aznar amenaça de tornar-se a presentar a unes eleccions generals. Tothom indignat. Però, senyors meus, si és la millor notícia que hi ha hagut en els darrers mesos. Ja fa anys que una sèrie de catalans (una sèrie llarga, tan llarga que ara farem una cadena humana de dalt a baix del país) s'han anat convencent de la necessitat que Catalunya sigui un estat propi gràcies a les declaracions d'un munt de gent a qui ja hem felicitat en més d'una ocasió: des de Rajoy fins a Llanos de Luna, Albert Rivera, Enric Millo, Pedro J. Ramírez, Paco Marhuenda, Aleix Vidal Quadras, Albert Boadella, Fernando Savater, Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra, Monago, Lara i un llarg etcètera de personatges que han contribuït notablement al nostre avenç nacional. Mai estarem tampoc prou agraïts a Sánchez Camacho per l'exercici de democràcia que ha fet aquesta setmana dient que és il·legal que el govern de Catalunya consulti els catalans. Però, tot i això, hem de reconèixer que el procés genera dubtes en alguns sectors. Per això darrerament circula la teoria que potser seria millor alentir-ho tot un temps a l'espera d'unes eleccions generals en què Rajoy perdi la majoria absoluta. L'endemà de Rajoy, deien els defensors d'aquesta teoria, el PP estarà afeblit i es podrà negociar millor. Ja ho veuen. Amb un PSOE que no hi és ni se l'espera, ara ja sabem què és l'endemà de Rajoy: Aznar. Ens pensàvem que Aznar era el passat i resulta que és el futur. Gràcies, doncs, expresident, per aclarir els dubtes a tots aquests indecisos. N'ha tombat uns quants. A favor nostre, és clar. Gràcies.
