Qui té la paella pel mànec?

Estem tots molt contents perquè la cimera d'ahir en defensa del model educatiu català (per no dir-ne la cimera anti-Wert) va anar molt bé. Unitat d'acció i un piló d'esmenes que ara els partits polítics catalans defensaran, conjuntament o no, a Madrid. L'èxit de la cimera d'aquesta setmana, perquè ara ja fem cimeres cada setmana, és indiscutible. No estem d'acord que els continguts educatius ens els dictin des de Madrid, no volem fer una revàlida tal com ens la proposa el ministre aquest que fa cara de vampir i amb el català no volem gaire més reglamentació que no sigui la de dir que es garantirà (com ja es garanteix ara) que els alumnes acabaran l'escolarització amb un bon coneixement de les dues llengües oficials. Fantàstic. Una pinya. Però ara la llei seguirà el seu tràmit al Congrés i, a banda de veure com s'esquerda la unitat d'acció, tinguin clar que allà no baixaran del burro. Posats a fer, a vegades em pregunto si a cada cimera d'aquestes que fem no hi hauríem d'afegir un últim punt que digui ben clar: “I si no ens fan cas, nosaltres no complirem la llei.” Perquè, vostès s'imaginen que Catalunya decidís unilateralment no fer les proves de revàlida que vol Wert? Que la comunitat educativa decidís no fer-les? Què faria Madrid? Enviarien el dia de la prova un guàrdia civil a cada aula? Ja ho sabem, que ara hi ha desplegats molts agents del CNI, però no en farien prou. Jo ja entenc que la classe política va a un altre ritme. Però a Madrid es pensen que tenen la paella pel mànec i ens hauríem de començar a creure que no, que la hi tenim nosaltres. I que per tombar la llei Wert no hi hauria res més fàcil que no aplicar-la.